TW
0

El passat diumenge començàrem de nou les trobades del grup de diàleg interreligiós, al Monestir de Santa Clara a Ciutadella, que com sempre posem a debat temes de interès comú. Aquesta vegada les religions i el medi ambient, un tema que ens afecta a tots de ple.

Començant amb una frase del Gènesi, en què Déu diu a l'home i la dona: "Ompliu la terra i domineu-la" i coincidint que l'ordenació del món natural en què vivim ve de Déu o alguna força superior segons unes religions o altres. Constatem que l'home en el seus orígens es protegeix de l'agressivitat del seu entorn natural, refugiant-se en coves i fent-se cabanes, fins a les grans ciutats que tenim avui en dia.

L'home forma part de la natura i a la vegada està per sobre de ella, i de manera irresponsable s'ha tornat agressiu i el depredador més perillós del planeta. L'home atempta contra la natura, la contamina, esprement fins el màxim els recursos naturals, sense pensar que tenen un límit, com per exemple l'aigua i petroli, entre molts altres. Avui estem contaminant rius, mars i aqüífers d'aigua potable que cada vegada ho és menys, -nitrats, plom, etc-, sense aturar-nos a pensar quin món deixarem a les generacions venidores.
Parlar d'una dessaladora a Menorca per aconseguir aigua potable ens hauria de fer esborronar la pell, i preguntar-nos a veure quin ús en fem de l'aigua. Que en un mati es treguin del fons del nostre mar menorquí mes de 500 kg de residus ens hauria de preocupar de debò.

En el punt de vista de diferents religions, considerem que ha arribat l'hora de prendre consciència ecologista, d'optar per un consum responsable. Podem canviar el sistema de consum, podem reciclar i reutilitzar, podem fer ús dels mitjans de transport públic, compartir cotxe o molt sovint optar per anar a peu. Estalviarem diners, contaminarem menys, guanyarem en salut. Prendre postura i optar per uns hàbits més respectuosos amb el nostre entorn natural és cada cop més necessari. Pensem, idò, quin aire volem respirar; quina qualitat d'aigua volem per beure... i pensem que la mar no és un abocador de fems més, sinó un element també essencial per a la vida dels humans. Amb el respecte i la cura del nostre medi ambient, tots hi podem col·laborar, tots podem aportar el nostre petit gra d'arena, tots ens hi hem d'implicar, i segur en sortirem guanyant...