Josep Portella04/10/10 0:00
TW
0

Ja hem entrat en aquest octubre que sol ser un segon estiu. Ens hem passat quinze dies organitzant la nostra vida domèstica, la nostra vida familiar i laboral; ens hem plantejat alguns objectius, com cada any, sense saber molt bé fins on arribarem en la constància per assolir-los. Aquí anem a començar la vuitena temporada de Quid pro Quo al diari "Menorca". Cada vegada que arriba aquest dia de reiniciar la columna de paper m'agafa un poc de inquietud. Hi haurà enginy per fer un escrit cada dia? Hi haurà prou hores de fora d'hores, després de la casa, de la feina, després de l'Ajuntament, després de tots els després, per trobar una estona? Sense saber fins on arribarà, aquí comença un altre curs.

Els primers escrits regulars que vaig fer al diari "Menorca", ara no sé si era la secció S'altre dia o la secció Pandemònium, daten de 1978 ó 1979. Han passat més de trenta anys. Si els sumessin tots -ni ho he intentat- no sé quants escrits serien. Quasi em fa dubtar, només pensar en les hores i hores que hi ha darrere. Segurament hi haurà temes que els hauré tractat dotzenes de vegades, des de tots els angles possibles, més que segur que ja em faig repetitiu amb personatges i amb idees clavades. Són les gangues de la quotidianitat. I de la vida que passa. Si escric sobre el que succeeix en el dia cada dia és perquè crec que és important, que en la nostra vida diària ens passen un munt de fets importants en els que hi intervenim més o menys. Alguns d'aquests fets són públics i comuns, vull dir que no els viu o els pateix només vostè, que són compartits, vull dir que els vivim en general. Aquestes són històries per a desenvolupar en un escrit. També hi ha històries que, tot i essent públiques, passen desapercebudes. En aquest cas, l'escrit només intenta fixar l'atenció del lector sobre els fets, reflexionar-hi en veu alta, mostrar i destacar els valors que pugui tenir. Clar, tota aquesta lectura de la realitat més pròxima no es fa des de la neutralitat, sinó des de la pròpia idea que tenim del món (i de la memòria que tenim del món) i dels principis que ens guien.