A la merda!

En el dol per la seva mort, les mostres de simpatia per aquest aragonès tan senzill com culte s'han multiplicat aquests dies i la seva sinceritat entranyable, juntament amb una humanitat desbordant, l'han fet esdevenir un personatge molt estimat. Poeta trobador, puix cantava amb veu poderosa i matisada les cançons que ell mateix composava, la seva personalitat polifacètica es va fer present també en la política i sempre en el seu compromís social. El seu nom va lligat al despertar de l'aragonesisme, entès com a un compromís amb la gent de la seva terra, la qual cosa no era en els seus actes en absolut contradictòria amb el seu compromís de pedra picada amb totes les causes justes d'arreu del món.

Com a representant de la Chunta Aragonesista, mai no va "estar en política per forrar-se", sinó per dignificar-la. No servia, confessava, per "fer de diputat"; és clar que es sortia del paradigma.

Dins la motxilla, que duia a l'esquena per trescar la geografia espanyola (humil bagatge on res de superflu hi duia sinó just i només el necessari), avui no hi cabrien les medalles pòstumes que li han penjades i que ell agrairia, segurament amb un somriure burleta, lluny de vanitats humanes.
Em quedaré mentre visqui amb dos monuments simbòlics, regal d'aquest lluitador per la democràcia: el poema-cançó "Somos como esos viejos árboles"..., i el cant A la Llibertat, expressió magnífica del valor de les utopies: "Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad..." Ambdues cançons tenen el valor i la força d'un himne a la germanor universal.