Desenvolupament o creixement, una confusió habitual

Ara que corren temps de crisi econòmica, augmenten les opinions i les reflexions en veu alta, en actes públics o en mitjans de comunicació, sobre quines apostes ha de fer Menorca en matèria d'economia. Qui més qui manco ja ha vist que queda bé acompanyar les seves propostes amb l'adjectiu de sostenible. Però la qüestió de fons no és a l'adjectiu, sinó al substantiu.

Si apostam per la idea de "creixement", estem dient que volem veure incrementar els paràmetres habituals que s'usen per mesurar l'economia, principalment el Producte Interior Brut (PIB). El problema rau (i ja fa anys que es va detectar a nivell mundial) que amb aquesta manera de mesurar l'economia, donam per bones coses que en realitat ens perjudiquen. Per exemple, el gran comerç de garrafes d'aigua, derivat de la contaminació dels aqüífers menorquins, fa augmentar el PIB, malgrat les molèsties que pateix tothom.

I és que, a partir de certs nivells, apostar simplement per seguir fent pujar el PIB, es gira en contra i comença a restar qualitat de vida als ciutadans. Perquè quan la gent ja té casa, menjar, sanitat, educació i quatre prestacions bàsiques més, cal començar a fer malbé coses importants perquè l'economia no s'aturi de créixer.

Urbanitzar la costa o el sòl rústic, canviar sovint de cotxe, tenir tres televisions a cada casa, gastar electricitat o generar molt de fems, són dinàmiques que fan pujar el PIB, però amb les que en realitat tots hi perdem. Tampoc és gaire positiu l'augment del PIB derivat de l'enorme consum de medicaments contra la depressió emocional que es dóna als anomenats països desenvolupats.

Davant aquestes incongruències del "creixement", ja fa anys que es va començar a parlar de "desenvolupament", un concepte que incorpora altres paràmetres que permeten apropar-se més a la qualitat de vida real de la gent. Treballar en condicions de no explotació, poder nedar a una mar neta, passejar per un paisatge agradable, gaudir de seguretat ciutadana, tenir fàcil accés a les arts i la cultura… són alguns d'aquests aspectes.

Quan es pot mantenir en el temps i es pot llegar a les generacions futures, el desenvolupament és sostenible. Però no ho pot ser mai el creixement, perquè no es pot créixer sense límits en una illa -o en un planeta- amb límits indiscutibles.

Diuen que el primer que s'ha de fer per sortir del pou és deixar de cavar. Menorca ha tingut sort de disposar d'una ordenació territorial que ha impedit que en els darrers anys d'eufòria econòmica, abans de la crisi internacional, l'especulació es dirigís a la costa menorquina. D'altra manera, ara tindríem encara més places turístiques per omplir, a uns preus més baixos i més tot-inclòs .

Però amb el canvi econòmic que s'ha produït a bona part del món, la manca de confiança frena moltes dinàmiques que s'havien fet habituals, i es dibuixa un escenari on caldrà buscar models més competitius.

Apostar per invertir en infraestructures, noves zones urbanitzables o indústries contaminants, queda en la línia de seguir amb la inèrcia de les darreres dècades, d'aquest creixement amb efectes col·laterals indesitjables, per molt que s'adjectivin buidament de sostenibles. Ve a ser com disposar de molts ordinadors i pretendre invertir en més hardware.

Per contra la inversió en desenvolupament sostenible implica apostar per millorar el software, per veure les necessitats de formació, de noves ofertes turístiques que no passin per turisme massiu, per activitats econòmiques orientades més enllà dels quatre mesos d'estiu, per indústries compromeses amb els reptes ambientals mundials, per un sector agrari que abandoni el model intensiu -que fa treballar més hores al pagès per concentrar els beneficis en les indústries que l'abasteixen-, per un sector pesquer que gestioni de manera responsable la seva font d'ingressos.

Invertir en desenvolupament sostenible vol dir identificar objectius estratègics que interessin al conjunt de Menorca i alinear les moltes empreses petites existents amb aquests objectius comuns, perquè guanyin economia d'escala, analitzin necessitats comunes i multipliquin els efectes al temps que aconsegueixen competitivitat.

Això ja no és cap somni ni cap utopia. Si es volen veure, tenim cada vegada més exemples de gent que fa les coses bé i que troba major viabilitat econòmica (i major qualitat de vida) que amb el model antic. Apostar pel desenvolupament assenyat no és anar en contra de l'economia. Ben al contrari, és voler trobar la manera de no enfonsar-nos arrossegant les coses bones que tenim al nostre voltant.

_____

Coordinador de Política Territorial del GOB a Menorca