Eladi Saura04/09/10 0:00
TW
0

Els analgèsics combaten el dolor ('àlgesis', en grec, significa sofriment, dolor, i el prefix 'an' indica absència, negació). Per açò, quan estem adolorits, prenem analgèsics, el més popular dels quals és l'aspirina. Però hi ha analgèsics que no es poden comprar: per exemple, els productes que el nostre organisme és capaç de fabricar quan som víctimes d'un dolor molt intens, i que ens el fa més suportable. La natura és sàvia i sap protegir-se a si mateixa.

Una mena d'analgèsic completament diferent als anteriors són les pel·lícules de Woody Allen.

Woody Allen, el sensible i intel·ligent autor de films com "Manhattan" i "Hannah i les seves germanes", ens fa riure, tant com a actor que com a director. Té un gran sentit de l'humor. No es pot dir, però, que sigui gaire optimista. Quan veiem els seus films riem, és clar: les situacions en què Allen situa els seus personatges són ben sovint d'una gran comicitat. Tal comicitat ens fa més suportables i relatius els problemes i malestar que habitualment travessen aquests personatges. I de passada, si hem après la lliçó, els nostres propis problemes. L'humor és un mecanisme de defensa psicològic: ser capaços de distanciar-nos i riure'ns una mica dels mals que ens afecten ens els fa més tolerables. Altres directors de cinema, com el suec Ingmar Bergman -que tant ha influït en l'obra de Woody Allen- no tenen aquest do, els manca el sentit de l'humor. Els films de Bergman, al marge de la seva gran qualitat, arriben a ser intensament dolorosos, massa crus. Els d'Allen, en canvi, més amorosits, més tendres, no ens alteren tant.

A pesar de tot açò que acab d'escriure, "Coneixeràs l'home dels teus somnis", la seva darrera pel·lícula, m'ha sorprès. No m'he l'esperava tan pessimista.

Aquest film, magistralment interpretat per actors de la categoria d'Anthony Hopkins, Naomí Watts i Antonio Banderas, presenta una sèrie de personatges que, insatisfets amb la seva vida habitual -incloent-t'hi els seus respectius companys sentimentals-, intenten reorientar la seva existència, començar de nou -cosa no gaire fàcil-. Els efectes d'aquests canvis en la seva trajectòria vital són desastrosos. La nova vida que s'han buscat els resulta més poc satisfactòria i més problemàtica que l'anterior.

Els personatges de la pel·lícula, un darrere de l'altre, acaben sortint malparats. Aquells dos que més clarament semblen ser-ne l'excepció, ho semblen i prou. Es tracta d'una senyora i el seu pretendent que ja han entrat a la vellesa, dos il·luminats que fugen de la seva insatisfacció refugiant-se en creences com la de la seva reencarnació en vides futures o la de la possibilitat de comunicar-se amb els seus éssers estimats difunts.

En resum, frustració i tristesa, encara que durant la pel·lícula se'ns vagi escapant el riure. A la sortida del cinema, aquesta frustració i tristesa que amara els personatges del film se'ns ha transmès -poc o molt- a nosaltres els espectadors.

M'ha agradat veure "Coneixeràs l'home dels teus somnis", autèntica tragèdia disfressada de comèdia. Jo gosaria dir que és la millor pel·lícula amb què el nostre simpàtic i estimat Woody Allen ens ha obsequiat des de la impactant "Match Point". Gràcies, mestre.