Fets i paraules

Ha generat també aquest model ingressos que han substituït les activitats que han anat perdent competitivitat a l'illa en raó al canvi dels mercats, a la massa crítica de les activitats i a altres variades raons. La manera en que el litoral mediterrani espanyol ha estat malmès des de Llançà a Gibraltar incloent Mallorca i Eivissa, ha creat un problema per l'activitat turística espanyola en general perquè quan per la globalització l'oferta de preu, sol i platja, ha entrat en competència amb altres zones de costos menors i millor o igual meteorologia, s'ha fet evident la dificultat de mantenir les quotes de mercat que es tenien. L'alternativa ha estat la competència en preu i això porta inexorablement a una situació a on la batalla comercial està a llarg termini perduda perquè competir en serveis amb ofertes que tenen salaris 50 % més baixos que els propis és rigorosament impossible.

Però és la pressió ciutadana i social i les institucions menorquines des del Consell Insular, als Ajuntaments o al GOB els que han evitat aquesta especulació i construcció desordenada que s'ha vist arreu. Són aquests mateixos menorquins tan "desorientats" segons alguns, els que han estat capaços d'evitar desastres que altres comunitats i regions en teoria més experts no han sabut conduir. Per tant la primera constatació és que els que millor han preservat el seu patrimoni turístic que és exactament el bé escàs que pot fer insostenible aquesta indústria a llarg termini, són els menorquins. Es poden fer propostes de millora però sempre sobre la base de la constatació de les bondats del model actual.

Per incrementar els ingressos generats per aquesta activitat no és lògic augmentar la capacitat de la xarxa d'establiments, des d'hotels a apartaments, sinó que s'ha de fer a través de l'allargament de la temporada ara excessivament centrada a l'agost. Això requereix gestió més que inversió perquè es tracta de posar en valor aspectes del turisme encara poc explotats des del senderisme i l'excursionisme, a la gastronomia, l'arqueologia, la pesca o simplement la cultura.
L'increment de l'ingrés per turista ha d'estar basat en la millora del nivell de la prestació i per tant a l'increment de l'estàndard de les instal·lacions. Això requereix gestió però també inversió que hauria de ser promoguda i econòmicament recolzada per l'Administració Pública per millorar el nivell de servei i per tant el seu preu.

Hi ha hagut projectes d'inversió a on la iniciativa privada a canvi de permisos per hotels, apartaments, camps de golf o ports esportius, ha ofertat construir infraestructures públiques d'ús general. Cal analitzar aquestes propostes amb cura, com de fet s'ha fet en el passat, perquè en ocasions es tracta d'una inversió que afecta al territori i que genera escassos serveis públics i poca ocupació. El Port de Ciutadella n'és un bon exemple: la poca afectació que tindrà el nou port comercial sobre la ciutat i el seu entorn mai hagués estat possible en un projecte privat a on aquest passaria a formar part de l'entorn urbanístic plantejat i suposaria un increment de la seva capacitat. És el que no cal fer.

La definició de nous models és necessària quan el sistema present no funciona i es tracta de substituir-lo per un de millor amb major eficiència i retorn pel territori i els seus habitants. Si partim de la base de que el sistema actual ha creat riquesa i ha afectat relativament poc al territori en els últims anys, la pregunta que cal fer-se no és quin és el nou model sinó, si efectivament cal un nou model i sinó s'ha de millorar simplement i consolidar l'actual a través de l'allargament de la temporada, de la millora del nivell dels establiments i de la major varietat de l'oferta de serveis.

És obvi que les raons econòmiques són sempre més fortes que les mediambientals i, per tant la població menorquina que és la que ha creat el model actual, si accepta la seva discussió de manera explícita, està acceptant el risc de la seva substitució i això donarà indefectiblement lloc a més inversió, més capacitat i més pressió sobre el territori. Defensar-se en minoria, amb recursos i capacitats econòmiques i mediàtiques menors de les que té la contrapart demanda cautela, prudència i intel·ligència perquè estant en minoria les discussions no es guanyen mai oberta i globalment.

És clar que Menorca que es governa a partir de la voluntat i de les decisions dels menorquins ha assolit un model de desenvolupament econòmic que respon a aquesta. No es veu quina ha de ser la raó per la qual es pugui violentar i forçar aquesta voluntat social que és en essència la base de la democràcia. Malgrat la demagògia i la força del capital l'única defensa eficaç de la ciutadania contra aquesta pressió externa és la capacitat d'expressar públicament la pròpia voluntat. No vulguem els de fora imposar models que en essència són econòmica i mediambientalment pitjors que l'actual i sobretot que no és el que la majoria de la població vol. Si la Dictadura s'hagués allargat vint anys més en lloc d'acabar al 1976, avui Menorca seria pitjor i diferent en detriment de Menorca i dels menorquins i no és segur que en benefici de les inversions fetes. El que compta, com sempre, són els fets i no les paraules.