Haití: un futur incert

Davant aquesta història no consolidada, davant la catàstrofe que marca el tràgic present, el punt on els interrogants es fan més dolorosos és a l'hora de parlar del futur immediat. Què serà del país quan es retirin les brigades internacionals, els grups de suport i les ajudes milionàries d'aquests dies? D'això en són conscients els propis analistes haitians, més lúcids i cruels amb si mateixos que el que jo ara pugui arribar a escriure. Ningú confia, doncs, que unes ferides tan profundes es curin només amb ajuda econòmica, deixant intactes aquelles qüestions de fons que mai no han estat realment abordades.

La primera i greu mancança que està a la base estructural de totes les altres és l'excessiva dependència econòmica de l'exterior. Al anys 70, Haití encara gaudia de sobirania alimentària, ja que els seus pagesos produïen el 90% dels aliments que con-sumia la població. Però, amb la supressió dels aranzels sobre la importació que va imposar el Pla Reagan-Bush, l'arròs nord-americà inundà el mercat local arruïnant milers d'agricultors i obligant-los a emigrar en massa a la capital. Aquesta dependència s'estén a altres productes bàsics com l'oli, el sucre i, per descomptat, el petroli, ara per ara subministrat generosament per Vene-çuela a un preu polític.

Però no acaba en això la dependència econòmica del país. Avui moltes famílies haitianes viuen gràcies a les remeses que arriben regularment de l'emigració. Però l'emigració no genera només dependència econòmica sinó que representa una important hipoteca de cara al futur. L'èxode massiu de professionals haitians suposa una fuga constant i imparable de cervells. Com pot subsistir un país d'on emigren els homes i les dones més capaços?

Dels grups socials que romanen al país, el més significatiu pel seu poder econòmic potser no arribi al 10% de la població. Aquests "emprenedors" han posat en marxa alguns negocis molt rendibles, però a canvi de no pagar gairebé impostos i de contractar treballadors per uns salaris de misèria. La resta de la població intenta sobreviure a base del treball informal. Gairebé un 80% ho fa venent fruites, llegums i llaminadures, a part d'alguns petits components per a telèfons mòbils i complements de l'automòbil o petites eines.

Una manca de lideratge ple i honest marca, avui per avui, l'actual govern. El terratrèmol només va ajudar a posar-ho de manifest. Sense una o més generacions de polítics amb una nova visió, potser a l'estil del primer temps d'Aristide (i per això alguns governs forans s'encarregaren de desplaçar-lo), i sense unes organitzacions cíviques, urbanes i rurals, i uns municipis amb major autonomia, serà difícil donar un tomb a una situació tan precària i caòtica. Els partits polítics mantenen aquest nom però ben just si es pot dir que ho són.

Més aviat es tracta de grups de pressió, amb interessos molt particulars, per no dir personals, sense un programa per oferir a la ciutadania i a vegades amb candidats que estan sota sospita d'haver comés algun delicte. I la forta corrupció que afecta totes les institucions i en especial la Justícia, tot i l'esforç que s'ha fet per reduir-la, ha tornat a reactivar-se arran de la catàstrofe.

Nombroses ONG que pul·lulen al país, sens dubte amb bones intencions però sense que arribin al fons del problema. La meva convicció és aquesta: sense unes ONG lúcidament polititzades, és a dir, conscients de les conseqüències polítiques de les seves activitats, és impossible que s'ajudi a Haití a valdre's per si mateix.

L'esforç d'imaginació, creativitat i coratge polític que Haití ha de desenvolupar a partir d'ara és tan gran que temo corri el perill de caure una vegada més en els braços de certes "solidaritats internacionals". La lliçó del tsunami asiàtic del 2004, no podem oblidar-la: la majoria d'aquesta ajuda s'ha destinat a construir grans hotels per al turisme de luxe, deixant inermes (o obligant a desplaçar-se) els pobres pescadors que vivien en aquells llocs: de manera que d'aquell sisme submarí se n'han beneficiat més les multinacionals del turisme que les autèntiques víctimes. Alguna cosa semblant pot repetir-se a Haití, després de la imme-diata generositat que ha seguit la catàstrofe. Però en el nostre món no estem obligats només a ser generosos, sinó a controlar el destí de la nostra solidaritat.

Crec, de tota manera, que hi ha una veritable capacitat organitzativa des de les bases populars demostrada ja als 60-80 i que després va desaparèixer. Els actuals moviments populars espontanis (a causa de la fam), si s'aconsegueix canalitzar-los, podrien ser una font d'energia i de canvi polític i social des de la base mateixa de la societat.

Com observador atent a la vida diària, contemplo, a les hores punta, com circulen nombrosos vehicles que tot i estar mig atrotinats omplen els carrers i avingudes principals de la capital i de la zona metropolitana. Sens dubte són un senyal d'una emergent classe mitjana. També cada matí, multitud de nens i joves es dirigeixen a l'escola amb els seus uniformes de tots colors, i en les dues universitats més impor-tants de la República Dominica hi estudien més de sis mil joves haitians.

Intueixo que els fonaments d'Haití tremolaran quan els homes i dones de les noves generacions es posin honestament al servei del seu poble. N'hi ha prou de llegir les paraules pronunciades per Colette Lespinass, del Groupe d'Appui aux Rapa-triés et aux Réfugiés (GARR), el 31 de març a la ONU, en el transcurs de la conferència de països donants: "No hi haurà desenvolupament a Haití sense el poble haitià. No hi haurà desenvolupament sense les dones".

Mentre escric, en aquests dies de reconstrucció i entrega d'aliments indispensables, s'estan celebrant reunions en nom de la societat civil per reflexionar sobre com enfocar la vida del país en el futur. He assistit a dues d'aquestes iniciatives i he comprovat que el seu llenguatge, les seves perspectives polítiques, les seves reivindicacions socials són d'un to absolutament nou. No és exagerat pensar que està emergint un nou país.

Al final queda, doncs, la germana petita, l'esperança, com acostuma a dir Charles Péguy. Ella continuarà acompanyant aquells que estimem aquest poble, tot i la seva història i els esdeveniments tan devastadors com el terratrèmol que acabem de patir.

________

Extracte de l'article publicat per Ramiro Pàmpols, sj, capellà obrer i director adjunt de les escoles "Foi et Jolie" (Fe i Alegria) de Port-au-Prince, Haití, als Papers, de «Cristianisme i Justícia», núm. 208.