XERXES, POPS I MUSCLERES

En Guillermo Company i el seu patró Pepe Mus calaven preferentment dins el port i fins es Freus, feien alba i prima, calaven el fosquet i llevaven quan hi havia tres o quatre estels. Damunt les quatre de la matinada s'aixecaven, tornaven a calar i treien a la sortida del sol.
N'Emilio i en Miquel Company encara van pescar amb el bolitx, a part de mariscar per als Mollets. Per la seva part, el seu germà Guillermo va tenir una experiència una mica traumàtica d'al·lot com a bolitxer. En Situs "Redó", que pescava bolitx, el va deixar de "terrer", el que quedava a terra mentre el altres calaven el bol, i quan el patró donava nom començava a estirar a poc a poc, ell era molt jove i amb el primer que va topar en la foscor de les quatre de la matinada va ser un vogamarí amb el peu, que les pues quasi totes maduren.

POPS

Allà on hi havia la casa d'un pop, es veia la seva "fressa", damunt el cau estava cobert de closques de marisc i còdols, entre els que només mostrava un ull. Ells coneixien, casa per casa, on es trobaven davall les forteses. La patrona els deia demà necessit pop, a ca Uenxi me'l tenen encomanat, anaven de casa en casa, hi tiraven un tros de pedra blava amb l'ostiera a dintre, i el pop començava a treure una cama i una altra, i amb la fitora l'agafaven.
En Pepe li solia dir on tal vegada trobaràs un pop és baix del moll de Villa Pilar o a una altra banda. Una vegada el patró mariscava pel Riu Pla mentre en Guillermo Company feia "tornelles" de musclos a la Solana, el fosquet li va dir quan mos n'anem cap a Maó durem es trastos perquè agafaràs un pop que és a s'entrada des viver des Riu Pla, el vent era xaloquell, així que donà fons a proa i a popa per aturar la barca, posa el cap dins la ullera, li tira un tros de pedra blava amb l'ostiera i el va clavar, però el va haver de treure en vertical, a la bàscula de la peixateria va pesar set quilos, és el més gros que ha agafat.

MUSCLERES D'EN PEPE MUS

El primer mariscador que posà una musclera després de la guerra al port de Maó va ser en Miquel Ferrà "Xenflis", a la punta de cala Rata. Tot seguit va ser en Pepe Mus qui va posar més muscleres, en va arribar a tenir tres, una as Riu Pla, una a sa Partió i una altra a cala Llonga.
La primera musclera la van construir amb l'ajuda dels germans Berto i Xisco Sbert, que eren paredadors de paret seca. Folraven amb tela metàl·lica, ciment i arena els bidons de vi de 500 litres, damunt els que havien de surar les muscleres, a sobre es col·locaven uns angles de vareta i les biguetes que en feien l'entramat al que es fermaven les cordes.
En aquell temps les cordes de les muscleres, de dotze o catorze pams de llargària, eren d'espart. Al començament duien cria de musclo de Barcelona perquè aquí no n'hi havia. Amb els anys es feia molta cria de musclo a Maó. El musclo adult amolla una llet que són els ous amb els quals es reprodueixen, feia cria de musclo per les voreres i caps, agafaven la guia i no hi podies posar mà de musclo. Amb la barqueta mariscadora "Ketty" costejava les voreres per fer cria pel Moll Nou i omplia la barqueta fins tall de bancs. Llavors només duien un poc de cria de fora per renovar la casta.

Per carregar les cordes de les muscleres de musclos petits, tenien un tambor de llenya amb quatre cames, llarg i amb dues cordes a cada banda, que amarraven amb uns garrots entravessats perquè no caiguessin. Damunt les cordes anaven embolicant xerxa i posant els musclos repartits a ambostes al seu voltant.
En primer feien servir d'embolcall la xerxa de bolitxer, la xerxa cega que ja estava mig podrida, però més tost era massa forta, estava massa estona a rompre's i qualque musclo es volia morir perquè s'ofegava. Després van dur de per Tarragona uns rotllos de xerxa blanca feta a posta, que al cap de tres dies es desfeia i el musclo ja estava ben agafat.
Si el musclo era grosset ja quedava a la corda fins el moment de la collita, si era molt petit l'havien de tornar desfer i d'una corda en sortien prou per fer-ne dues. Amb els musclos hi feien feina en Mus i en Company, i de vegades també els ajudava en Berto Sbert. Tenien el dipòsit just baix de la vila de Pilar Alonso, al banyer que hi ha al costat del moll, tenien caixes de marisc dins l'aigua.

Abans deixaven que el musclo fos gros per collir-lo, fins al punt que boni bé volia caure de les cordes, tal vegada en perdien més, però a canvi tenien més pes i també criaven més.

VENDRE

D'estona no hi havia revenedors, era la mateixa família dels mariscadors i els pescadors la que venia el producte del seu esforç recol·lector. Aquest és el cas de la "patrona" na Nina Llopis, dona d'en Pepe Mus, que venia a la peixateria de Maó, a l'estiu despatxava el peix, com rascles, molls, mabres, esparralls, besucs, sípies i qualque sorell. A l'hivern venia el marisc i, de vegades, el peix d'algun altre pescador, a canvi d'un tant per cent, o els pops d'en Mevis "Saca", que era molt arter amb els cefalòpodes.
N'Antònia, filla d'en Pepe Mus, recorda que en Jaumó, els estius, s'ajuntava amb son pare per pescar des del port d'Addaia o des Canutells, on feien unes pescades de molls impressionants. Quan ella era una filleta, en Guillermo Company anava a ca seva, a les quatre de la matinada, per agafar la bicicleta i partir fins Addaia a cercar el peix, a les vuit del matí sa mare ja el tenia a punt per vendre.

Quan va ser un poc major, n'Antònia de vegades solia ajudar a vendre a sa mare. Els darrers anys venien les escopinyes a pesseta cada una, i els musclos a quinze pessetes el quilo. Els pujaven de baixamar a peu, amb un carret d'empènyer.

També venien marisc a bars i tavernes de quasi tot Maó. A Ca Uenxi, en Tiago demanava peus de cabrit, musclos i escopinyes; a Can Marcial, que tenia el bar davant es Dineret; al bar Miranda era en Víctor mateix qui anava a cercar el marisc al viver; també en duien a la Barra i a la Parrilla.
A més, enviaven escopinya gravada a Barcelona amb el correu "Ciudad de Mahón" i a Palma, on també enviaven musclo. L'escopinya no se n'anava amb la resta de la càrrega, en Pepe Mus donava una propina al contramestre i aquest la dipositava dins el panyol, que era més fresc, així arribava ben viva. N'embarcaven dues vegades cada setmana. En Mus comprava marisc a altres mariscadors, com en Sebastià "Frei" o en Pepe "Clapa"; en Pepe i en Guillermo el pesaven, triaven, i el posaven dins caixes ja seleccionat.

-------
adsintes@telefonica.net