Josep Portella19/07/10 0:00
TW
0

Les festes de Sant Martí ja han conclòs i es preparen les de Sant Antoni, a Fornells, i les de Sant Jaume, as Castell. És cert que oficialment no esclataran fins d'aquí a uns dies, però no és menys cert que ja fa temps que la preparació de les patronals es respira al poble. És un fenomen comú a tots els pobles de Menorca. És com si els dos o tres dies de festa gran s'hagin quedat curts i necessitem estirar-los i allargar-los al màxim. Això succeeix en els dies previs que es converteixen en un llarg pròleg festiu. I no és només a partir dels actes que organitzen entitats i institucions, és sobretot en l'aire que es respira, en l'esperit de la gent, en el color de la ciutat. A sa Costa des Pou d'Alaior ja fem feina per l'enramada d'enguany. Supòs que és cosa de l'edat, em tem definitivament que sigui cosa de l'edat, però de cada cop m'agraden més aquests pròlegs que no pròpiament l'obra, el nucli de la celebració.

Com que a cada poble passa ben igual i, en això no n'hi ha cap que quedi enrera, i com que a partir de Sant Martí les festes cauen seguides cada setmana, no és exagerat afirmar que ens trobem davant una llarga festa patronal que comença a principis de juliol i acaba passat Gràcia. Millor dit, molt després. Si no vaig errat, enguany toca (com cada cinc anys) la festa miquelera des Migjorn Gran. Fet i fet: juny, juliol, agost i setembre. Si un altre element característic dels dies grans de les festes era la reunió familiar, ara, degut - per un costat - a la diàspora i - per l'altre - a l'evident facilitat en les comunicacions, aquest element esdevé essencial. No només són més els nadius que tornen perquè són més els que viuen fora, sinó que també són més els van i vénen independentment que siguin o no els dies grans de les festes.

En realitat, aquestes serien les parts i circumstàncies que en aquests moments viuen una evolució evident. La part essencial, el programa, els programes, serien ara mateix els elements més immòbils, més fixats, més repetitius, dintre dels quals destaquen - com és molt natural- els detalls diferents, ja sigui la banda des Migjorn, ja sigui el pregoner, ja sigui la música disco de bar que guanya les revetlles, ja sigui l'excés o no de cavalls. Siau benvinguts a aquesta llarga festa estival que, ja ho veuran, en mantindrà a pesar de la crisi econòmica i de la minva en la capacitat de consum, de despesa extraordinària.