Caragolins per Sant Cristòfol

Com que m'agrada cavil·lar ses coses i treure fil d'allà on no n'hi ha, he estat pensant què tenen a veure els caragolins amb Sant Cristòfol. És possible que no tenguin altra relació que sa coincidència de dates, és a dir, que coincideixi sa festivitat d'aquest sant amb s'època de s'any en què els caragolins són més bons i estan més a punt per ser menjats. ¿Existeixen, però, altres motius més profunds, de caire simbòlic, que avalin aquest costum de menjar-se'ls en un dia tan determinat?
Sant Cristòfol fou un màrtir llegendari de sa persecució de Deci (249-251). Se'l representa com un gegant, i es nom de 'Portador de Crist' li venia d'haver traginat Jesús damunt ses espatles per travessar un riu. Quin riu havia de travessar Jesús?

Vegem ara com s'explica aquesta llegenda en una enciclopèdia: "San Cristóbal: Mártir del siglo III, patrón de los viajeros, boteros y chóferes. Se cree que nació en Canaán. De estatura y fuerza gigantescas, rechazó la sumisión a Satanás al descubrir el terror del demonio a la Cruz. Se hizo cristiano, pero, en vez de dedicarse a la oración y el ayuno, el joven gigante se ofreció a transportar viajeros a través de un turbulento río. Una noche, cuenta la tradición, tuvo que llevar sobre sus hombros a un niño pequeño, cuyo peso empezó a aumentar hasta el punto de hacerse irresistible. El niño no era otro que Jesucristo, según demostró transformando el báculo de Cristóbal en una palmera. El milagro produjo numerosas conversiones, por lo que el Gobernador pagano ordenó la decapitación del santo. Su fiesta la celebran los católicos el 25 de julio (en España, el 10) y los griegos ortodoxos el 9 de mayo".

Els mitòlegs moderns creuen veure en la figura de Sant Cristòfol la continuació cristiana de les divinitats gentíliques encarnadores de la idea de la força: de l'Hermes grec i l'Hèrcules llatí.
Els caragolins són caragols petits, més petits que els caragols ordinaris. Tots sabem que els caragols tenen sa closca en espiral. Quan un moviment circular (o en espiral) es repeteix en sa mateixa direcció, li deim caragol. És per açò que en ses festes de Sant Joan de Ciutadella, i també a d'altres pobles de s'Illa, "fer es caragol" consisteix a fer sa cavalcada tres voltes a sa Plaça des Born o a una illeta de cases. Els caragols representen un símbol lunar en moltes cultures (es caragol i ses seves banyes apareixen i s'amaguen reiteradament, com ho fa sa Lluna). També en es cristianisme els caragols simbolitzaven sa Resurrecció, perquè a cada primavera rompen sa tapadora que han format a s'entrada de sa closca i que els protegeix de l'exterior. Sa tapadora suggereix sa pedra del Sant Sepulcre.

Tornant, per cert, a Sant Cristòfol, crec recordar que quan jo era un infant, a sa paret des dormitori dels meus pares, en es port de Maó, hi penjava un tapís que representava, precisament, sa bella escena d'aquell sant amb el Bon Jesuset a becoll, travessant un riu.
Bella escena -ja ho hem dit- sa d'aquell sant varó ajudant als altres, ajudant el proïsme, a travessar es riu de la vida. El proïsme pot ser un desconegut, perquè m'han dit que en un primer moment Cristòfol no reconeixia Jesús, quan se'l va posar a becoll. I aquest és, certament, es sentit profund de sa seva llegenda.