La centralitat de la mediterrània

L'acte que vam tenir l'honor de celebrar al Palau de la Generalitat, gràcies a la col·laboració institucional establerta entre el Govern de Menorca i el Govern de Catalunya, va resultar tot un èxit.

Carbonell i de Ballester es mereixia aquesta deferència i molt més per la magnífica feina d'estudi que ha realitzat i que ha servit per engrandir figures menorquines de la talla de Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona.

La seva avançada edat i el seu delicat estat de salut van impossibilitar que es pogués desplaçar a Menorca, per la qual cosa el Consell i la Generalitat van tancar una col·laboració, fins a dia d'avui insòlita. Aquesta ha estat la primera vegada que el Govern de Catalunya ha obert les seves portes a una altra institució pública i, així mateix, ha estat la primera vegada que el Consell de Menorca ha celebrat un acte oficial fora de la nostra illa.

Però la visita al Palau de la Generalitat no va quedar, únicament, en la celebració d'un acte de reconeixement de la fortalesa de la cultura menorquina i d'un dels seus estudiosos, sinó que va anar molt més enllà, per quan va ser també la primera vegada que es produïa una entrevista oficial entre el president de Menorca i el president de Catalunya.

El reforç dels lligams institucionals entre Menorca i Catalunya es va materialitzar amb importants acords de col·laboració que ens permetran, entre d'altres, compartir experiències en el camp de les telecomunicacions, alhora que definir estratègies per a la millora de les connexions tecnològiques entre ambdues terres.

Aquest primer acord, derivat de la política de complicitats institucionals que hem iniciat des del Consell de Menorca, no és més que el primer dels fruits que volem recollir com a resultat d'una ambiciosa feina que cerca posicionar Menorca en un món global en què és fàcil quedar diluïts si no pensam estratègicament.

I és que la fortalesa d'una societat, i més en un món global i complex com l'actual, es mesura, precisament, en relació a la capacitat que té de generar acords i complicitats respecte dels territoris propers. Acords i complicitats que han de suposar la millora de serveis i d'oportunitats dels ciutadans d'aquests territoris.

La jornada del passat divendres al Palau de la Generalitat cercava això: la capacitat de trobar sinèrgies comunes des del treball compartit que aportin musculatura a Menorca. I ho feia a partir d'una història i una cultura que compta amb importants i nombrosos punts de trobada.

Un camí de trobada institucional que no ha de quedar-se aquí.

El treball tot just iniciat amb el Govern algerià per tal de reforçar lligams institucionals a partir d'una història que ens és comuna amb el sud de la Mediterrània es suma al plantejament de col·laboració de futur que volem iniciar amb l'illa de Sardenya.

I és que Menorca no tan sols ha de tenir l'oest com a punt de referència. Necessitem recuperar la mirada també cap a la resta de la Mediterrània com ho hem fet en tantes èpoques passades.

Si som capaços de reforçar lligams, amb les terres del nord, sud, est i oest; si sabem fer-ho des del respecte i el reconeixement cap a l'autonomia pròpia dels diferents governs que la conformen; si som capaços d'aconseguir aquestes complicitats territorials, estarem iniciant una nova singladura que ens ha de permetre recuperar centralitat a la Mediterrània i, per tant, fortalesa en l'impuls de projectes estratègics.

La jornada del passat divendres ha estat, sens dubte, un encert que ens obre una infinitat de possibilitats. La figura de Jordi Carbonell i de Ballester, la seva personalitat i el seu compromís amb Menorca, han esdevingut una excel·lent oportunitat per posar fil a l'agulla i iniciar aquest camí de futur que des de Menorca estem obligats a fer si volem afavorir el creixement integral de la nostra societat.