Pobles indígenes, oprimits i oblidats

L'ONU (segons dades del 1993) registrà 28 zones geogràfiques on es localitzen unes 5.000 cultures indígenes. Es calcula que aquestes cultures acullen, aproximadament, 300 milions de persones distribuïdes en més de 70 països, des de les regions àrtiques fins a l'Amazones i Austràlia. Només a Amèrica hi ha uns 42 milions d'indígenes, tenint en compte, però, que segons les fonts utilitzades aquesta xifra pot variar cap amunt o cap avall per raó de les diferents definicions i conceptes d'indígenes que s'usen en cada cas.

Existeixen diverses definicions d'indígena, però a nivell internacional una de les més utilitzades és la del Convenció 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) que declara que els indígenes són els descendents d'aquells grups que vivien en una àrea abans de la colonització, que han mantingut les seves pròpies institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques des de l'establiment dels nous estats.

Tal com reconeix el dret internacional, els pobles indígenes tenen drets prioritaris sobre els seus territoris, terres i recursos. Però freqüentment aquests els són denegats o amenaçats.

Fa ja molts anys que les poblacions indígenes viuen clamant justícia a la comunitat internacional, s'han organitzat en l'àmbit local, nacional i regional i estan participant activament en l'escenari diplomàtic internacional, reclamant el respecte de les seves cultures i els seus mètodes de vida i la plena participació en les decisions que els afecten.

En molts països, per diversos factors, entre ells la llengua, la falta de prestació de serveis socials, la ubicació geogràfica i la discriminació, el fet de ser indígena està associat, entre altres coses, a la pobresa extrema i l'analfabetisme.

A Guatemala, per exemple, s'estima que l'analfabetisme a la població rural indígena assoleix més del 80%. Globalment es pot dir que les poblacions indígenes són dels grups més desafavorits de la Terra.

Diverses organitzacions han denunciat les amenaces que pateixen els pobles indígenes actualment. Les principals són: la pèrdua de les seves terres i territoris; la desintegració de les seves cultures; la destrucció del seu entorn; la utilització del seu coneixement científic sobre l'administració dels recursos naturals (plantes, farmacopees, etc.)

Alguns exemples actuals d'amenaces (denunciats per Survival), entre moltíssims d'altres, són aquests:

A l'India, una empresa britànica (Vedanta Resources), pretén obrir una mina de bauxita a cel obert a la muntanya Niyamgiri (muntanya sagrada dels dongria kondh). La mina destruirà els boscos dels quals depèn aquest poble i destrossarà les vides d'altres milers d'indígenes kondh que viuen a la zona.

- Al Sud-oest d'Etiòpia: Una gegantina presa hidroelèctrica, d'una empresa italiana, amenaça als pobles indígenes del baix riu Omo. Aquests pobles indígenes porten habitant aquesta zona des de fa segles, i han desenvolupat tècniques per sobreviure a les seves dures condicions. No se'ls ha consultat sobre la presa, tot i que poden arribar a perdre el seu mitjà de vida, que depèn del corrent natural del riu.

- A la selva de Brasil i Veneçuela, la mineria, la ramaderia i una caòtica atenció sanitària amenacen els yanomami. Durant milers d'anys, els yanomami han viscut pròspers en les selves de Sudamèrica. Ara s'enfronten a dificultats mentre el Govern falla a l'hora de protegir enfront de invasions criminals, atacs i malalties.

- A Perú, les activitats que desenvolupa Repsol YPF a territoris on habiten pobles indígenes aïllats (no contactats) posarà en perill la seva supervivència, per la seva gran vulnerabilitat a qualsevol forma de contacte amb forans, ja que no tenen immunitat davant les malalties de l'exterior.

Totes aquestes interferències contra l'explícita voluntat d'aquests pobles és contrària al Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (ratificat per Espanya i Perú) i a la Declaració de Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Però malauradament aquestes contínues transgressions no són perseguides. I és necessari l'existència d'organitzacions que vetllin i denunciïn a nivell internacional la situació que pateixen aquest pobles. Aquesta és la principal tasca de l'organització Suvival, el moviment pels pobles indígenes, la qual a més fa tot un treball de sensibilització convençuda que l'opinió pública és la força més eficaç per al canvi; i que el seu poder farà que cada vegada sigui més difícil, i finalment impossible, que els governs i companyies continuïn la seva opressió contra els pobles indígenes.