En honor als nostres déus

Josep Portella16/06/10 0:00

Sempre he cregut que, entre Alaior i Ciutadella, hi ha molta vida en comú. No ho dic només per la meva família, una de tantes en les que s'han creuat els dos pobles ( l'altre dia era a l'assemblea de final de curs a l'escola d'Alaior i hi havia almenys mitja dotzena de ciutadellencs). Un dels meus rebesavis de la branca paterna ho era, alaiorenc, crec que era ferrer i nomia Bartomeu. No us penseu, mig arbre genealògic Portella i Crespo és de la part de llevant: Maó, Sant Lluís, Sant Climent. La semblança entre Alaior i Ciutadella també la veig en la qüestió del caràcter comunitari, en la intensitat de les relacions interpersonals, en la tendència a la creativitat singular i col.lectiva. Ara, aquesta relació secular coneixerà un altre capítol: l'arena que s'escamparà pels carrers de Ciutadella amb motiu de les festes de Sant Joan serà arena d'Alaior.

Una visió: una estora alaiorenca s'estendrà sobre la Ciutadella antiga per a crear un escenari de comunió. L'any passat no hi vam anar, a Sant Joan, no hi vam anar perquè portàvem dol de mon pare, per això enguany ja hi començava a pensar com un signe de que la vida segueix. Alguna força interior hem diu que no hi podem faltar. Ara, quan sé que caminarem sobre terra d'Alaior a Ciutadella, no sé exactament què pensar.

La pols que la multitud d'homes i cavalls aixecarà per carrers i carrerons serà pols alaiorenca, la que ens entrarà pels narius, la que es dipositarà en les membranes dels pulmons, la que es mesclarà amb la suor i la saliva, la que ens emboirarà els ulls, serà pols alaiorenca. La pols que diuen que cura tots els mals serà pols d'Alaior. No seria una mala idea que, després de Sant Joan, la mateixa arena, netejada, es reciclés per a emplenar la plaça d'Alaior, per esdevenir terra de nous esglais, escenari de velles heroïcitats, altar on compartim el sacrifici de la vida en honor als nostres déus més antics. He dit.