Què pensa fer la U.E. perquè cap persona visqui al carrer?

De les indicacions que fa la Comissió Europea, en destaca una en especial: modificar els fons FEDER, un dels fons estructurals més importants de la UE dedicat al desenvolupament de les regions. El propòsit no és altre que fer intervencions en habitatge per a persones sense llar amb aquests recursos econòmics. I encara més: la Comissió Europea aposta per allotjar directament des del carrer o albergs les persones sense llar, sense necessitat de condicionar aquest accés a la participació en cap procés socioeducatiu. Una estratègia anomenada "Housing First" (habitatge primer) que ja s'aplica als EUA.

Altres recomanacions de la Comissió són desenvolupar una estratègia integrada que tengui en compte la prevenció i la qualitat dels recursos socials; incorporar en les polítiques les persones que tenen feina però viuen en situació precària i conformen un nou grup de risc; i evitar que les persones empobrides hagin d'invertir més del 40% dels seus ingressos en l'habitatge. Aquestes propostes aporten elements nous en el procés que significarien un canvi important en la manera de desenvolupar les polítiques d'atenció i prevenció adreçades a les persones sense llar, però cal preguntar-se sobre la necessitat que aquesta política d'allotjament vagi acompanyada d'altres que garanteixin suport econòmic i per a l'autonomia.

La inversió social a Espanya és de les més baixes de la Unió Europea i caldria avançar en qüestions com la coordinació entre les diferents administracions. A nivell general, a més, es planteja la necessitat que l'accés a l'habitatge de les persones sense llar formi part d'una estratègia més àmplia d'accés a l'habitatge digne per a tots els col·lectius vulnerables" i on es doni resposta a altres necessitats socials. En cas contrari, polítiques com el "Housing First" podrien tenir un impacte negatiu entre la població.

El perfil de les persones sense llar està canviant: ha augmentat el nombre de joves sense llar, hi ha més dones, més víctimes de trencaments familiars i més immigrants i sol·licitants d'asil. Les raons són clares: elements estructurals en el mercat immobiliari, l'impacte de l'atur, l'endeutament, factors personals com malalties mentals i addiccions, relacions familiars truncades, discriminació legal o d'estatus a minories socials com el poble gitano i les persones immigrades, i el pas de viure en institucions penitenciàries o per a menors a fer-ho de manera independent. Es tracta, doncs, de factors diversos, molts d'ells estructurals, que necessiten ser abordats amb polítiques clares i no amb una focalització en les raons individuals, tal com tendeixen a fer alguns estats.

En la mateixa línia de la proposta de la Comissió Europea s'enfoca en la campanya que acaba de presentar FEANTSA (Federació europea d'associacions que treballen amb persones sense llar), que proposa cinc objectius: 1) Que ningú dormi al carrer; 2) Que ningú visqui en allotjaments d'emergència per un període de temps superior al necessari; 3) Que ningú resideixi en allotjaments temporals més temps del necessari; 4) Que ningú abandoni una institució sense alternativa d'allotjament; 5) Que cap jove acabi sense llar a conseqüència de la transició a la vida independent.

Això significaria fer accessible l'habitatge i apostar per un sistema de pernoctacions més enllà de les pensions i els albergs. Calen estratègies integrals que no mirin només a situacions puntuals com les "operacions fred", i que impliquin ampliar l'oferta d'habitatges finalistes, tutelats o no. Per últim, FEANTSA es fixa en els joves més vulnerables que volen fer el pas a una vida independent i que, en aquest intent, acaben al carrer. A la UE, ha augmentat el nombre de joves sense llar.

Els reptes són molts i en podríem citar més, però volem ser optimistes perquè creiem que, malgrat ser un procés lent, a nivell europeu s'estan posant les bases per acabar amb el sensellarisme. Per tirar endavant les propostes de FEANTSA i la Comissió Europea cal arribar a un consens polític suficient i que tots, administracions i actors socials, anem a una, tant a nivell europeu com a casa nostra.