La nostra societat posa de manifest una gran fragilitat del model de desenvolupament social, especialment amb la precarietat del treball i amb la fragilitat dels sistemes de protecció dels drets socials, qüestions que s'estan revelant com uns dels principals vehicles de pobresa i exclusió social en l'actual conjuntura de crisi econòmica.
La lògica del sistema en tots els territoris del món, va arraconant a persones que queden al marge del "creixement". Aquesta lògica abandona països, desempara a persones i prescindeix de col·lectius. Per primera vegada, han deixat de ser necessàries totes les persones com actius humans des del punt de vista material.
Una gran multitud de nous pobres n'és el resultat. Són moltes les dones i homes, vells i joves, infants i adolescents que pateixen en el cos o en l'esperit situacions que no haurien imaginat mai que els podria arribar a afectar. Vivències que també tenen fortes repercussions internes i espirituals: la incertesa, l'angoixa, les frustracions i la contínua ofensa que representen les despeses escandaloses d'una part de la societat.
La contemplació d'aquesta realitat ens parla de la necessitat de misericòrdia, de bondat, de compassió, i sobretot, de necessitat de justícia.
Caritas, per aquest temps de Caritat, fa una proposta a favor d'una vida diferent, una societat amb valors construïda des de la gratuïtat. És, per a Caritas, un repte, una missió i un compromís. La dimensió del do i de la gratuïtat són elements importants que ens permeten arribar fins el cor dels homes i les dones, no només amb paraules, sinó amb experiències de vida, des de la relació d'ajuda, d'estimar, de donar i rebre de forma desinteressada.
Perquè, com diu el Papa: "a l'època de la globalització, l'activitat econòmica no pot prescindir de la gratuïtat, que fomenta i estén la solidaritat i la responsabilitat per la justícia i el bé comú en les seves diverses instàncies i agents" (CV 38).
Vivim un temps per a les oportunitats, per a revisar la nostra escala de valors i canviar el nostre estil de vida. Dia a dia estem cridats a ser testimonis dels molts signes d'esperança que brollen en els espais invisibles de la nostra societat.
Són tots els gests que reconstrueixen un món que és llar i terra de tots. Estem convençuts que "molta gent petita fent moltes coses petites en molts llocs petits poden canviar el món".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.