PODEM RECUPERAR LA PORTALADA GÒTICA DE LA CATEDRAL DE MENORCA?

Que podríem trobar elements més o menys intactes de la façana original ja era una previsió contemplada al Pla Director de 1999 i confirmada per les cales efectuades el 2002. Aquestes cales posaren al descobert part de les arquivoltes i brancals de la portalada gòtica, ricament ornamentats amb motius vegetals i, tot i les mutilacions realitzades arran de la construcció de la façana neo­clàssica, amb prou bon estat de conservació. Tot això ja permetia albirar la possibilitat, prou discutida per l'equip redactor del Pla Director, de deixar a la vista tots els elements possibles de la façana gòtica sense haver d'eliminar completament la neoclàssica. El que aleshores no sospitàvem és que les estructures dels primers anys del segle XIX amagaven un magnífic pòrtic cobert amb volta de creueria de quatre punts, prou ben conservat. I que, tot i les destruccions realitzades en temps del bisbe Juano, hi ha prou elements recuperables de la portalada gòtica (arquivoltes, brancals, elements ornamentals, arcs ogivals).

El que podem observar fa pensar que la construcció de la teatral portalada neoclàssica va ser més un capritx del bisbe Juano que no una necessitat imperiosa. Certament, els elements meteorològics havien erosionat l'ornamentació de la portalada original al llarg dels segles, però aquest no sembla haver estat l'argument decisiu. Juano, com molts dels seus contemporanis de l'època de la Il·lustració, devia considerar el gòtic -terme que aleshores tenia connotacions pejoratives- com un art bàrbar i poc elegant. El que és segur és que era un abrandat partidari de l'estil neoclàssic. És prou conegut, per exemple, que la magnífica catedral de Notre Dame de París va estar a punt de ser enderrocada al segle XVIII per construir-hi un temple inspirat en l'arquitectura religiosa romana. Sense anar tan lluny ni de bon tros, sembla que Juano plantejà un seguit de reformes puntuals que sí pretenien incorporar l'estil de moda del seu temps a la fàbrica gòtica que havia estat lloada per John Armstrong com "a noble Gothick Pile of building". Així, Juano encarregà la construcció d'un gran retaule d'ordre grecoromà per a la capella major i canviar els retaules d'altres set capelles, seguint el mateix estil (tots ells ja desapareguts). També féu aixecar la capella del Santíssim (avui de la Puríssima), d'estil neoclàssic, restaurada fa alguns anys. Poques dècades més tard, quan la moda neoclàssica havia decaigut, aparegueren crítiques a les reformes de Juano. El bisbe Comes substituí el retaule de la capella major l'any 1891 per un de neogòtic, més d'acord amb l'estil del temple. Poc abans, el 1888, Josep Maria Quadrado havia definit la portada de Juano de "deplorable legado" y "malhadada envoltura". Des d'aleshores, la majoria d'autors que s'han referit a la catedral de Menorca no han estat gaire benèvols a l'hora de jutjar l'artificiosa portada neoclàssica.

A la vista de tot això, la pregunta és òbvia: És possible recuperar la façana gòtica original? O, més pròpiament, ¿podem harmonitzar d'alguna manera la conservació de la portada neoclàssica amb la recuperació dels elements essencials de la gòtica? Perquè no es tracta de desmuntar ni de bon tros el portal neoclàssic. En realitat, es mantindran els tres cossos amb les seves característiques columnes i pilastres corínties, el gran arc triomfal, l'entaulament i l'àtic, rematat per les armes reials de la monarquia de Carles IV (per bé que caldrà la seva restauració integral per estar totalment malmès per l'erosió). Tots aquests elements, de fet, s'estan restaurant ja en l'actualitat. El que caldria fer és eliminar la volta de forn o de quart d'esfera ornada amb cassetons, els paraments laterals que cobreixen els brancals gòtics i la llinda de la porta que sosté la inscripció commemorativa. Algú podrà argumentar que aquesta actuació desvirtuarà de manera irremissible la portada neoclàssica. Tanmateix, i vist l'estat actual de degradació de la pedra de marès -d'ínfima qualitat-, per restaurar aquests elements del segle XIX caldria canviar bona part de les pedres sense que això implicàs atorgar una major qualitat al conjunt. En canvi, l'eliminació (que no la destrucció) dels elements esmentats permetria la restitució dels trets essencials de la portada gòtica, a més del magnífic pòrtic que, inesperadament, s'ha descobert i que altrament romandria amagat per sempre més. Val a dir que aquesta mena de pòrtics exteriors no són gens freqüents en l'arquitectura gòtica. L'únic paral·lel proper que conec és al portal lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Palma (el que dóna al carrer de Santa Eulàlia). Possiblement també n'hi havia un a l'església de Sant Francesc de Palma, que tants paral·lels arquitectònics té amb la nostra catedral, abans de la construcció de la façana barroca del segle XVIII.

Per acabar, crec que l'intent d'harmonitzar les dues portades és avantatjós perquè

a) Facilitaria una millor interpretació de la història de l'antiga església de Santa Maria, avui catedral de Menorca.
b) Permetria recuperar el pòrtic exterior cobert de la volta de creueria ogival, un element arquitectònic prou singular i que, a més, mostra un bon estat de conservació.
c) Els arquivoltes i brancals, així com la decoració amb motius vegetals i l'arc ogival, tot i que parcialment malmesos sobretot per la construcció de la façana neoclàssica, són de prou categoria i mereixen ser recuperats. Encara que, com és obvi, els elements perduts o irrecuperables s'haurien de substituir. Això no és res nou. Sense sortir de la catedral, això s'ha fet amb excel·lents resultats, per exemple, en les gàrgoles o la traceria dels finestrals.
d) Els elements que s'haurien d'eliminar mostren un avançat estat de degradació i són de dubtós interès històric i artístic. En realitat, gairebé s'haurien de substituir en la seva totalitat.
e) Es conservaria la part més essencial de la portalada neoclàssica.
f) El cost de la recuperació, precisament ara quan s'està restaurant el conjunt de la façana, seria perfectament assumible.

En resum, seria una llàstima que ara, a causa d'un excés de zel purista per voler conservar a ultrança uns elements secundaris de la façana del segle XIX perdéssim definitivament l'oportunitat de recuperar el que és essencial de la portada original. Un excés de zel que, dit sigui de passada, ha estat totalment absent a l'hora de restaurar l'obelisc del Born (els resultats són a la vista de qualsevol) o de danyar, aquí sí de manera irreversible, l'espai de l'escala senyorial de Can Saura Morell amb la instal·lació de l'ascensor, per citar només dos exemples recents d'actuacions desafortunades a Ciutadella mateix.