Cris i les pedres mudes

L'artista domina tots els registres, i en un mercat tan petit ja fa bona falta, malgrat que això pugui ser un handicap a l'hora de crear una personalitat artística determinada, reconeguda. Aquells que podrien haver pensat que la separació de Ja t'ho diré podia significar el final d'una època, es van equivocar. Normalment, quan un conjunt d'èxit es desfà (és el cas de Ja t'ho diré) no solen tenir els seus membres que es llancen en solitari i per altres camins tan bons resultats com la fama que els precedeix.

De cap manera ha estat aquest, el cas. Fins i tot gos a dir que, per alegria de la cultura a Menorca, la capacitat creativa de Cris i dels músics amb que se sol acompanyar, ja ha donat molts resultats, i bons. Com deia ell en la presentació, han passat més de quatre anys sense treure un disc de temes propis; això és molt de temps per a un creador.

És cert que Cris no ha deixat mai d'estar a l'escena de la música, però això ha passat més com a intèrpret que com a creador. Per això hem de rebre amb alegria noves peces que se sumaran a la llarga relació de títols de la cançó a Menorca. Cris conta que les pedres són els testimonis muts de les mil històries que el pas del temps pot explicar.

La gent que va anar a la presentació a Mercadal m'ha explicat que el concert funciona i que, si salvem les crisis de pell diversa, pot ser un dels èxits de l'estiu. Ja sabem que un concert de rock d'aquesta mena és mal de moure, però l'esforç sempre sol valer la pena.