La mare de Déu del Toro

Em va passar un fet estrany, molt curiós. Quan vaig entrar en es temple, minuts abans de les vuit des matí, instintivament em vaig dirigir a sa cova petitoneta que hi ha en una capelleta lateral, i allà em vaig acotar, mirant a dintre cercant la Mare de Déu, i cercant fins i tot es "bou petit". La Verge, però, i es bou petit, no són dins sa coveta, sinó que són a dalt l'altar.

Què vol dir açò? Idò açò vol dir, psicològicament parlant, estimats lectors, que jo cercava (segons després vaig cavil·lar), estava cercant la Mare de Déu allà on mamare (que va morir ja fa anys) m'havia ensenyat a cercar-la, quan jo era un infant.
És un exemple de com es transmet sa fe cristiana, de pares a fills.

Aquesta és, em sembla, sa lectura psicològica. Sa lectura religiosa és molt més clara: són molts els menorquins que, a dins sa cova o a dalt l'altar, cercam la Mare de Déu. La cercam amb els ulls i, sobretot, la cercam amb el cor, a la Mare de Déu del Toro, "aquella que té nom moro i, en canvi, és ben menorquina".