Ses porgueres grosses

En acabar sa festa, idò, uns quants amics vam parar taula en aquell mateix local i vam 'escatar' un bòtil de bon vi, mentres un grupet de directius, amb sa presidenta davant (aquests són es qui fan sa feina), recollien ses sobres, es plats i es gots i ho ficaven dins bosses de plàstic. "Alerta –va dir sa senyora presidenta–. Procurau omplir més ses bosses, que són molt cares. Trob que feis ses porgueres molt grosses!".

Crec que, aproximadament, aquest va ser es seu comentari. Llavonses em va mirar i em va dir, somrient i fent broma: "Ara ho pots explicar per Es Diari, açò de ses porgueres!".

Primer rallarem de 'porgar'. Porgar significa, segons els diccionaris, "Netejar els cereals o llegums passant-los pel garbell, sobretot pel garbell petit que serveix per a treure'n la pols" (en castellà es diu "cribar"). També significa netejar sa terra o altre matèria pulverulenta, fent-la passar per un instrument guarnit de foradins. En aquest sentit, el Porgatori (que antigament s'escrivia 'Purgatori') és allà on 'netejam' i 'purificam' es nostros pecats. És ver que enteneu aquesta relació?

Idò bé, de porgar vénen ses porgueres, que són ses sobres, és a dir, allò que queda, sigui aplicat als cereals quan passen per es garbell, o bé siguin ses sobres de sa bereneta. "Fer ses porgueres grosses' (n'hi ha que diuen 'Fer ses porgueres grasses"), significa, per tant, menysprear o deixar com a inútil molta cosa que seria de profit".

Sa presidenta té raó. Ho dic mig en broma i mig en serio: moltes vegades no hauríem de fer ses porgueres gaire grosses, perquè el món dóna moltes voltes, i mai sabem en què mos haurem de veure.
Moltes gràcies, bons amics de sa Casa des Poble. Moltes gràcies, per sa vostra acollida.