La lletra catalana universal

Jaume Cabré és autor d'algunes de les millors obres literàries contemporànies. Volem citar, per exemple Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004). Però també és l'artífex d'alguns guions per a ràdio i televisió més populars dels darrers temps com Estació d'Enllaç (TV3, 1994-1998). Ha publicat l'assaig El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l'escriptura i el propi procés creador. També ha debutat en teatre amb l'obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya.

Les seves novel·les han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica "Serra d'Or" (1981, 1985, 1991, 1997, 2001), tres vegades el premi de la Crítica Catalana (1985, 1997, 2005); la Lletra d'Or (1997) i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Creixells. L'any 2003 hom li concedí el premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària. I ara aquest premi que suposa la culminació per al seu reconeixement entre nosaltres, el 42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

D'escriptura lenta i sostinguda, Jaume Cabré és un artista de la paraula amb totes les conseqüències. Lluny d'una escriptura fàcil, les seves històries són especialment ben travades i el llenguatge especialment dúctil i expressiu. Actualment és un dels autors amb més projecció internacional. La seva darrera novel·la, Les veus del Pamano, ha estat traduïda a desset llengües i açò li ha obert les portes a milers de lectors de tot Europa. Es tracta d'una obra ambiciosa, torrencial, d'una llarga règula de personatges que viuen la tragèdia de la guerra i la postguerra en un poble del Pallars Sobirà i en la qual el tema del perdó i de la memòria, històrica i personal, i la por de no oblidar arriba pels rius de la vida des dels records fins als nostres dies. L'obra va ser portada al cinema per TV3 el 2009

Sobre la importància de Frankfurt 2007 en la seva carrera, sobretot en projecció internacional, diu: "Ha estat molt important per a mi i també per a la literatura catalana. Tantes crítiques que va rebre la gestió de l'Institut Ramon Llull, jo en vull destacar la feina positiva. I el resultat final és que la literatura catalana, des de Frankfurt, no és invisible. Fa quinze anys, sí".

Per a Jaume Cabré l'escriptura es troba al llindar entre el desig i la realitat. Diu: "la meva feina és escriure. Fa quaranta anys que vaig decidir que volia escriure i per aconseguir-ho he fet tots els papers de l'auca. Escriure és una feina poc èpica, basada en hores i hores de feina. I he arribat a la conclusió que escric perquè no puc deixar de fer-ho. I va lligat amb el fet de la lectura. Escriure i llegir és una manera de mirar el món, l'univers i la vida. I escriure en la meva llengua és la cosa més natural del món". I en unes altres paraules: "Quan escric sé que hi ha un compromís amb allò que tinc damunt la taula, amb l'obra, amb la llengua, el llenguatge. Quan escric ho faig amb dues intencions: la consciència estilística i la consciència de la pròpia mort. Perquè, per mi, la literatura no és un joc, m'hi va la vida".

Som davant, idò, d'un escriptor amb una obra rica i complexa, que demana del lector un esforç per copsar els matisos d'una escriptura exigent i carregada de sentit, profundament documentada en la història però alhora d'una volada estilística de gran alçada que dota a la llengua catalana d'un magnífic corpus literari. Des d'Acció Cultural de Menorca celebram l'autor i celebram el seu premi atorgat. Enhorabona i bona lectura.