"Egunkaria"

En un article de fa molts anys ja vaig escriure sobre l'animalada que em semblava el tancament d'"Egunkaria", l'únic diari que s'editava completament en llengua basca. Una publicació que era més que un mitjà de comunicació, que era la empresa d'una part important de la societat basca, que era un mitjà a través del qual es creava i transmetia una determinada cultura. En aquells darrers dies del regnat de José María Aznar i George Bush a Espanya, qualsevol excusa era bona per atacar als nacionalistes, sense fer massa distinció. L'acusació que serví per a cometre una barrabassada com aquella era que el periòdic estava a les ordres de la banda terrorista ETA. Eren els dies en que el PP i la Divisió Mediàtica Brunete feien créixer ombres de dubtes sobre qualsevol cosa que fes olor de basc. Per Aznar, que llavors estava planejat amb el seu amic de l'ànima la invasió d'Irak, la campanya contra un mitjà de comunicació li degué sembla poca cosa. Mayo Oreja va aplaudir aquell tancament, però és necessari que també el va defensar Ramón Jauregui (PSOE) quan reclamava que "no es qüestioni l'estat de dret i el marc jurídic per la decisió d'un jutge de tancar un periòdic..." o el mateix López Garrido (PSOE), quan deia "... la lucha contra ETA no se reduce a la persecución estricta de los pistoleros..." Amb el tancament del diari es van acusar a una sèrie d'escriptors, professors d'Universitat i periodistes, directius i accionistes, de col·laborar amb els terroristes, de ser terroristes. Com els cinc de Belfast, aquestes persones han viscut durant set anys amb aquesta acusació. Set anys després, l'Audiència Nacional ha constatat l'obvietat que el diari era un òrgan independent que exercia la plena llibertat d'expressió i que de cap manera es podia dir que estava subordinat a ETA, i que, així, el tancament cautelar que ha durat set anys no té cap cobertura constitucional. La satisfacció que això suposa per a aquells que crèiem i defensem la llibertat d'expressió es viu amb un gust agre. Set anys per arribar a aquesta conclusió? Set anys per declarar la innocència dels sospitosos i la improcedència del tancament? El mal que es pretenia ja està fet. Una empresa que havia començat el 1889 s'havia dinamitat des dels poders de l'Estat. És cert que els mateixos poders de l'Estat ara rectifiquen. Però, ¿i quina ha de ser la compensació pel dany que s'ha produït sobre les persones, l'empresa, la llibertat d'expressió, la lliure circulació de les idees, l'expressió de tota una comunitat?