Josep Portella15/04/10 0:00
TW
0

Aquest cap de setmana, l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca ens convida a celebrar els seus primers deu anys de vida. Què content que estic! Han passat ja deu anys d'ençà que vam crear l'arxiu al Consell Insular de Menorca, després vam aprovar un reglament de funcionament intern, que supòs que deu estar en ús, i vam començar a fer feina en tres direccions: La primera era la de crear una seu; inicialment s'havia previst que fos a l'actual Casa de Cultura de Maó, a la Plaça Conquesta, aquells dies es negociava el traspàs al Consell Insular i semblava que era imminent que la gestió fos pròpia. Finalment, la seu va anar a parar a l'antic edifici del Consell Insular, un immoble que llavors es preparava per rebre una espècie de col·lecció d'art contemporani de Menorca (que finalment serà el que es preveu que sigui Ca n'Oliver).

La segona era la del propi funcionament del centre i es van preparar els programes pel tractament de dades i documents. La tercera era la pròpia promoció de la idea. Aquesta última va ser la que més es va desenvolupar: es van crear l'exposició sobre la transició a Menorca i la que va anar sobre la història centenària del futbol (de les que es van editar llibres). Aquestes mostres inicials ens van permetre reunir els primers centenars de fotografies, i es van rebre les primeres donacions d'arxius, no només de fotografia, ja que també arribà llavors tot l'arxiu de cartelleria de l'antiga empresa d'arts gràfiques Al.lès, de Ciutadella, amb un material molt interessant.

La recollida de documents no va ser només de material gràfic, ja que també s'arribà a un acord amb l'empresa Sonostudi, que va aportar l'extraordinari arxiu d'enregistraments d'actuacions musicals en directe que, amb els anys, pot arribar a tenir un valor incalculable. En aquella fase tampoc no hem d'oblidar l'acord que vam signar amb la Fundació Rubió per a enriquir la cinemateca. Els governs insulars posteriors van seguir donant vida a l'Arxiu amb les mateixes ganes i amb més diners. Això ha permès que durant aquests anys, l'Arxiu no hagi parat de créixer i, així, de fer créixer el patrimoni documental gràfic dels menorquins. Naturalment, quant més gran és el volum del fons, més exigents són les feines de custòdia, estudi, millora, accessibilitat, etcètera. Amb això, l'Arxiu ha tingut la fortuna de trobar-se amb un equip de gent que hi fa feina més allà de l'estricte compliment contractual, i açò, quan es tracta de l'administració, no és bo de trobar.