TW
0

La venganza del escribidor
Cuentan quienes fueron algunos de sus compañeros de clase, que el escribidor tuvo una infancia difícil y complicada. Poco agraciado, físicamente introvertido y más seco de carácter que el Anís del Mono, tuvo que aguantar carros y carretas. Algunos niños en su temprana edad suelen ser muy crueles con los más débiles. Tampoco tuvo primeros amores, más verde en las cosas del querer que las lechugas de "Mercoisa", siempre se sintió rechazado. Si a esto le añadimos una severa educación nada liberal, quizás podamos entender la enorme influencia que han tenido semejantes circunstancias en la formación y desarrollo de personalidad en el escribidor. Pero como dice el refrán, que Dios aprieta pero no ahoga, el muchacho obediente y aplicado, buscó refugio en los libros. ¡Y vaya si lo consiguió! Notables y algún que otro sobresaliente le forjaron una culturita de andar por casa, que ya quisieran muchos. Pasó el tiempo y el zagal se hizo hombre, y es aquí donde empieza precisamente su venganza, gran devoto de San Narciso, observador de toros desde la barrera, imitador del Capitán Araña y perseguidor de ignorantes anónimos, ya está preparado para su particular cruzada, más temeroso que un marrano por San Martín, pero embrujado por una fuerza irresistible, decide por fin lanzarse al ruedo, encuentra su espacio ideal y belicista en las prestigiosas páginas de un mediático medio de comunicación de su ciudad natal. Ante semejante caldo de cultivo, el escribidor se siente poderoso, intuye que le esperan tiempos de gloria, sabe que muchos de aquellos que en tiempo pasado se burlaron de él, no le llegan a la suela de sus zapatos y carecen de la mínima capacidad literaria para expresarse públicamente. A partir de ahora serán sus reglas las que dominarán el juego. Como buen pelotero, regateará por la derecha, penetrará por el centro y procederá alguna incursión por la izquierda para confundir al adversario. Buenísimo con la testa, listo y sarcástico, ahora con los vientos favorables, puede cortar, coser, tergiversar, escribir medias verdades, etc., etc. Su venganza está servida: es la venganza del escribidor.

Pedro Coll Palliser
Maó


Trobada de les Escoles d'Adults
El passat diumenge dia 1 d'abril vam celebrar la trobada anual de les Escoles d'Adults de Menorca. Com els darrers anys ens vam trobar al Recinte Firal des Mercadal. Una vegada acabada la festa; els organitzadors volem agrair l'assistència dels diferents regidors, del Director Insular de Cultura del C.I.M i del Delegat Territorial d'Educació a Menorca, així també donar les gràcies a l'Ajuntament des Mercadal per la seva inestimable col·laboració, molt especialment a la seva brigada d'obres i a tot el personal que treballa en el recinte, ja que entre tots van fer possible que la festa fos un vertader èxit, d'animació i de gent. A tots moltes gràcies. L'any que ve tornarem.

David Font Mampel
president de l'Associació d'Educació d'Adults de Menorca
Alejandra Marín Riera
directora del C.E.P.A Joan Mir i Mir de Maó
Assumpta Lluch Moll
directora del C.E.P.A. Ciutadella
Bernat Melià Casalí
gerent de Serveis Educatius
de Menorca


El voluntariat de les botigues solidàries
El passat dissabte 10 d'abril, Càritas Diocesana de Menorca celebrà una festa per agrair la feina que fa el voluntariat de les seves botigues solidàries.

La festa, que va tenir lloc al Recinte firal d'Es Mercadal, començà a les 11 del matí i es va prolongar fins les 16'30 del capvespre. Hi van participar un centenar de persones, que van poder gaudir d'un bon concert de na Joana Pons i ses seves guitarres. També es va poder conversar sobre la bona qualitat i de les múltiples receptes culinàries que es poden preparar amb productes de Comerç Just, que estan a la venda a les botigues de Càritas. La jornada es va desenvolupar en un clima distès i de bon humor, que va augmentar en el moment que treballadors de l'àrea de botigues solidàries amb l'ajut de voluntàries, van escenificar una escena que es pot donar en una tenda per tal de poder aprendre com actuar.

Com cada any, va tenir lloc una gran desfilada de models amb roba de segona mà protagonitzada per voluntàries i treballadors de Mestral. I com a tota bona desfilada, també va acabar amb un vestit de núvia.

Desprès de tanta activitat, es va poder gaudir d'una bona paella elaborada amb arròs de Comerç Just. Com a punt final, en Guiem Juanico, voluntari de Càritas a les residències de gent gran de Menorca, va oferir un petit recital de ranxeres mexicanes.

Càritas Diocesana de Menorca vol agrair a tots els qui han col·laborat per tal que aquesta festa sigui possible; a l'ajuntament d'Es Mercadal, al pastisser Lluís Febrer de Ferreries, a l'equip de cuina, als músics, als participants i monitores del taller de Roba de Mestral Maó i Ciutadella, i a tots els voluntaris i voluntàries de les botigues solidàries, perquè sense ells aquests projecte, com molts altres, no seria possible.

Àrea de Voluntariat
i sensibilització
Càritas Menorca