Cinquanta mil folis més

Així és que l'espia va treure un passatge baratet, aprofitant la seva condició de resident i que no havia de menester maleta, i va partir amb el primer avió del capvespre cap a la capital dels miracles. Es va presentar al palau on s'havia de celebrar l'entrevista vestit de retrat de n'Obama i es veu que va causar molt bona impressió, perquè els guardes de la porta bonibé li van rendir honors de mandatari.

- Passi, passi -li va dir el que comandava més mentre es posava dret el tricorni-, com si fos a ca seva. L'alegria que tindrà el president quan el vegi. Si sempre m'ho diu: "Tu, Adelino, si trobes una foto de n'Obama, l'arreplegues i cap endins, que aquí mos pot ajudar molt.

L'espia va traspassar la porta i, entre reverències de tothom que se'l trobava pel camí, es va dirigir directament a la sala dels xubecs i les confessions, que ja coneixia d'altres vegades. La cara de satisfacció que va posar l'amfitrió quan el va veure entrar, i la cara de pomes agres que va posar el convidat!

- Ja ho pots ben veure -va dir l'amfitrió, que naturalment era el senyor Tsapatero, mentre agafava l'espia per davall els braços i el posava damunt una tauleta, entre les fotos de la seva dona i de Pablo Iglesias-, no és que jo les vagi a cercar, les fotos de n'Obama, és que em vénen totes soles.

- Per una vegada t'hauré de donar la rahón i la veritat és que aquesta és una molt bona foto del president nord-americà, la millor que havia vist mai -va respondre el convidat, que era el senyor Racoi, i que com es pot veure té molt bona vista.

- Però continuem amb la nostra discussió, estimat contrincant -va dir en Tsapatero, satisfet-. Per què n'estàs tan convençut , que el Madriz guanyarà la lliga?

- Aquesta mateixa pregunta et voldria fer jo -va respondre en Racoi, esquivant la mirada del retrat de n'Obama perquè no li donàs mala sort-. Vam tu, per què estàs convençut que la guanyarà el Barca?

- Tu i jo mai no havíem tingut una discussió tan profunda ni tan important, però no sé si me n'he de refiar -va replicar en Tsapatero posant les celles com ja saben-. I si t'ho dic i quan surts d'aquí ho escampes i me fas perdre les eleccions?

- Com si jo me'n pogués refiar de tu -va respondre en Racoi mentre es movia a la butaca com si li fes mal el cul-. Si t'ho dic jo i comences a xerrar, me faràs perdre els quatre vots que tenc a Catalunya.

- Idò més val que no parlem de temes tan delicats -va replicar en Tsapatero-. Tanmateix, succeirà allò que hagi de succeir. Si sempre t'ho dic, açò del futbol és com la crisi, que mai no saps com acabarà.

- Ja ho pots ben dir -va respondre en Racoi mentre feia capades-. Però si t'he de dir ver, a jo ara hi ha un tema que em preocupa més que la crisi... Aquests cinquanta mil folis que m'hauré de llegir...

- Ja et planc, ja -va dir en Tsapatero mentre li acariciava l'esquena-. Deu ser pitjor que presidir la Unió Europea i que no es noti...

- T'he de reconèixer que pas una mala temporada -va continuar en Racoi amb ganes de sincerar-se-. En Matas, Gürtel, València, n'Esperança... Me diven que hauria de fer una bona neteja... Però, i si no me'n queden prou per fer les llistes?

- És com si haguéssim trepitjat merda, company -va respondre en Tsapatero, que es veu que tampoc no estava gaire animat-. Mira jo, crisi, aturats, Europa que no em fa cas, les ministres que se m'embalen...

- Sí, però a tu en el pitjor dels casos et podran dir ase, i en canvi a jo... -va replicar en Racoi mentre s'alçava sense forces- Me'n vaig, que avui em toca llegir cinquanta mil folis més de corrupció, i llegint tampoc no som gaire ràpid.