Anunci de la primavera

Pel carrer, quasi com si la gent anés més somrient. Dimarts és el dia de feina a Alaior. He fet visites d'obres no oficials (sense autoritats) a l'Escola d'Adults i al Centre de Cultura Sant Diego, i he vist que la cosa marxa i que prest s'haurà acabat aquesta primera fase. Al migdia, a la Junta de Portaveus hem aprovat les dues fases que afegirem a la millora de l'Escola d'Adults, i que, en la suma de tot, suposaran gairebé una inversió de 500.000 euros. Fa tres anys ni ens ho hauríem imaginat!

El dimarts també hem rebut els darrers projectes que es presenten al concurs de l'escultura de Sant Llorenç a Sant Pere Nou i ja preparem la primera reunió del Jurat, tanquem alguns actes del programa Lletres d'Abril... i ja és hora de dinar. El sol entra per la cuina i, a pesar que no arriba molt enfora, es fa notar a la casa. Quant temps feia? Anem a regar el caramel·ler amb n'Ona i en Jan. A l'aigua hi posem sucre, com tothom, però hi afegim cola-cao. Així, el caramel·ler no dóna només caramels, sinó que poden arribar a sortir kinders sorpresa. Provau-ho vosaltres i ja m'ho direu. Tota la brigada municipal i el personal de suport està dedicat a la preparació de la fira del camp. Les entrades al poble i la zona de La Trotxa es passen arreu, que aquest cap de setmana tindrem visites.

El sol fa que tot faci un altre color. És l'anunci de la primavera. Com si la vida es posi en marxa. No és que s'hagi aturat, abans. És la impressió. El capvespre. Mentre una és a volei, l'altra a ballet i el petit a fang, aprofit un bocí de sol per repassar les últimes proves del Llibre d'exilis; avui ja ha d'entra a màquines perquè pugui ser al carrer el 8 d'abril. La zona del poliesportiu, entre escoles de totes les edats, ja és plena de vida. Els jocs comencen a sortir al carrer.

Em crida en Simón Gornés per dir-me que divendres presentaran el llibre que va fer Rodríguez Miranda sobre les excavacions de Torralba. Si no hagués estat per la seva iniciativa, segurament no hauria passat de ser un manuscrit inèdit, i ara –molts anys després– serà una de les peces preferides en la bibliografia menorquina sobre la cultura talaiòtica. Hi ha dies que sembla que tot sigui millor, potser només sigui perquè fins ara hem hagut de travessar un llarg hivern. Tots travessem els nostres hiverns perquè sabem que existeix la primavera.