El país atabalat

En un moment de l'entrevista amb Carles Francino, quan comentaven la realitat política espanyola, Joan Manuel Serrat va dir que això semblava el país de los asombros. Em va agradar la imatge, sobretot per la distància que hi ha entre un país asombrado i un país asombroso. No sé quin qualificatiu empraria Joan Manuel Serrat per a referir-se al nostre país de les quatre illes, del que és resident habitual. Quin és el meu sentiment davant tot el que passa i el que pot passar? Atabalament, desassossec, incredulitat, enfartament... El més probable és que els dos partits amb més corruptes per metre quadrat en la història de la democràcia a Espanya, es posin d'acord per tornar a governar a les Illes Balears. Ja han anunciat que ho faran a l'Ajuntament de Palma, amb una fase prèvia en la qual: primer: desgastaran el govern perquè aparegui com incapaç de governar; segon: netejaran un poc el personal propi més indesitjable, i tercer, es posaran d'acord. Els cervells de l'operació no guarden la discreció amb que se solen fer aquestes coses, sinó que les anuncien als quatre vents. En el cas del Consell Insular de Mallorca, Partit Popular i Unió Mallorquina també es posaran d'acord, encara que sembla que la moció de censura tardarà més. Per últim, la pressió serà intensa sobre el Govern a través del Parlament... l'objectiu: que la gent cregui que el govern no pot governar i demani el retorn dels "salvadors". Els salvadors són els partits que sumen quasi cent imputacions, són els partits que han aconseguit que la resta d'Espanya ens vegi com la terra més corrupte de totes. Fa uns dies, Bauzà presentava el seu partit com el més cohesionat (serà per Carlos Delgado) i el més honest (serà per les dotzenes de càrrecs que passen i tornen passar pels jutjats). I jo em demanava, però de ver es poden creure que la gent no té memòria? Si el PP i UM haguessin guanyat el 2007, si no haguessin perdut el poder, la majoria de pràctiques corruptes no s'haurien descobert, ningú no hauria cantat La Traviata, tothom estaria a redossa del poder, les malifetes haurien seguit produint-se, no s'haurien descobert, s'haurien tapat. Ara volen tornar al poder. Que no es puguin aprofitar d'un país atabalat.