Barrancs de Trebalúger, Ferreries (7)

Les cases d'aquest lloc, com les dels altres del costat de ponent del barranc de Trebalúger estan fetes a prop del camí –actual carretera de cala Galdana– per facilitar el transport del pedreny, però per al pagès era una mala solució tenir cases i boer a un extrem del lloc ja que havia de caminar molt per fer la feina als sementers i el barranc. A les de Sant Gabriel hi tenia una habitació el senyor Gumersindo d'Alaior, l'anterior propietari, i s'hi conserven bastants elements, com la formatgeria, els porxos i la cisterna amb el coll original al pati. En aquell temps també hi havia una cisterna al boer i una altra al boeret, l'únic pou del lloc era dins el canal.

Davant les cases hi ha la pleta des Ramer i la tanca de s'Era, on n'hi ha dues, una petita picada dins la penya i una d'enrajolada que és de les més grans de Menorca amb 360 metres quadrats, arranjada fa uns anys amb una ajuda del Consell. Tot el canal proper a les cases és de terra bona, feia molts de melons. Ara ho mena l'amo en Tomeu del Lloc de Vall, com Calafi, que sembra herba per fer bales en sec i mena les vaques a pasturar pel barranc tot l'estiu que l'herba s'aguanta verda i tenen aigua.

Hem recorregut unes quantes tanques de la part de dalt com es pla de ses Figueres; la tanca de sa Barraca, on hi ha una barraca de pedra seca entre ullastres que servia a una truja per tenir-hi els porcells; na Llarga que damunt una roca té una escopinya fòssil, que no és l'única, deien: un temps hi arribava la mar; na Cinc Portells, que al costat té la tanca des Portell fins la que podien passar amb el carro. Na Prima fa pocs anys la van sembrar de blat per les perdius, i en va fer 20 quarteres. Dins sa Marineta hi ha una sepultura antropològica excavada dins la roca, a un costat fa una mòssa on posar fruita per quan es desperti el seu ocupant. Unes tanques més allà hi ha dues tombes de mida infantil.

Al costat de na Llarga hi ha la tanca de na Pi, que entre el bony de pins de ponent presenta restes megalítiques entre les que destaca una llosa horitzontal col·locada damunt dues pedres en forma de columna i al seu voltant diferents lloses caigudes. Segons l'inventari arqueològic de Ferreries elaborat per Joan C. de Nicolás es podria tractar d'una cambra hipòstila esfondrada. A prop hi ha un corral on hi caçaven perdius amb perdigot.

Avui en dia també hi ha una esponerosa riquesa ornitològica amb perdius, tords, cegues, coloms, tudons, miloques, corbs. També hi ha casetes d'abelles. El que ha desaparegut són les tortugues d'aigua que n'hi havia a milers al torrent no fa gaires anys.

N'ÀNGEL I NA MARIANNA
Durant vint anys i cinc dies va estar de pagès a Sant Gabriel n'Àngel Rotger casat amb na Marianna Marquès, viuda fa uns anys, qui m'ha referit els seus records.
A n'Àngel el van llogar als 14 anys a Son Mercer de Dalt, fins que l'amo en Xec el va conquistar per anar a Binicanó (al camí de Son Felip), un lloc més gran on podria fer estivada i vendre-la, sempre li donava els trossos millors.

Es van casar l'any 1927 i van fer dos anys dins Ferreries, però ella s'enyorava del camp ja que sempre havia estat pagesa, li deia a n'Àngel: no cercaries un lloc?, jo no sé estar dins es poble. Ell estava llogat a Binicanó i la família d'ella menava Alputze. Li va comprar un bicicleta de dona i ella anava al lloc de la seva família, quan n'Àngel tornava de Binicanó li feia un xiulo a les barreres i tornaven junts cap a Ferreries.

Als dos anys de casats, el 1929, van agafar el lloc de Sant Gabriel, que era dels senyor Gumersindo d'Alaior. L'amo de Binicanó, on n'Àngel estava llogat des d'al·lot, sempre li deia: si a sa dona li agrada molt esser pagesa agafa un lloc per tu i jo t'ajudaré. Però on havia d'anar a cercar els doblers del tomb per agafar-lo a mitges? L'amo els hi deixà a tornar-los quan pogués. Pagesos i missatge de Binicanó van plorar quan se n'anà. N'Àngel era molt feiner i en dos anys van tornar tots els doblers que l'amo els havia deixat.

Sant Gabriel era un lloc que anava un poc enrere, però ell havia estat ensenyat per l'amo de Binicanó que era un bon pagès i hi anava qualque vegada per veure com ho tenia, estava encantat de com ho duia. Llavors tenien 7 vaques, 12 bens i mitja dotzena de cabres, que finalment van llevar ja que sempre s'enfilaven dalt les parets. Feien formatge, sembraven blat, ordi i ciurons.

Amb el senyor Gumersindo feien molt bo, van allargar el boer i fer una soll nova, que abans estava massa aferrada a les cases. Tot el que demanaven els hi feia, encara que també ells treien molt. Tot el que tenen ho van arreplegar amb la feina del lloc.

Na Marianna segava menjar del bestiar amb la falç, el lloc era petit i no donava prou per tenir un missatge. Ella feia de missatge, amb l'ase i la mula anava a dur fruita a l'hort del canal: pomes, peres, i cireres, canal que feia molt de monyacos. Solien tenir un al·lot de 10 o 12 anys que els feia companyia, fins que van rebre el seu fill.

Sempre van batre amb bístia, encara no hi havia màquines, ella ajudava a batre mentre ell girava l'erada dalt s'era. De vegades només baixaven al poble per anar a missa primera, ell ja havia munyit, traginat la llet i deixat la pols posada, quan tornaven feien el formatge, pots pensar a quina hora mos aixecàvem. Anaven a Ferreries amb una velo perhom fins que van comprar el Seat 600, que ella ha menat fins fa "quatre dies". Per Sant Gabriel passava en Gaspar, un home des Mercadal, amb el carretó i el matxo a vendre productes com sabó, oli i sucre.

Els darrers dies de Carnaval els pagesos d'aquella trossada, Calafi, Sant Gabriel, Santa Elena, Binimassó, Santa Ponça, es Calafat, Sant Llorenç i d'altres anaven tots a cala Mitjana, encenien un fester, hi havia caliu per tot i feien unes xalades, fèiem tant bo tots aquells pagesos. Com afirma en Toni, el ferrer de Ferreries, eren molt germans tots. Davallaven coques amb formatge i torraven sobrassada. També duien guiterres i cantaven i ballaven. Els missatges eren els que duien el pòndol de la festa.

Se'n van anar de Sant Gabriel perquè van brindar feina a n'Àngel i també va ser quan un cotxe va matar un al·lot de Binimassó a la carretera en tornar de l'escola els vespres a Binicalsitx, partien encara de dia però tornaven a les fosques quan va succeir l'accident, i el seu fill no volia anar a escola.

A la primeria na Marianna s'hi trobava un poc estreta dins el poble, així que quan tenia la feina aclarida se n'anava a Alputze. Fa un parell d'anys en Pedro des Forn la va dur al lloc i canal de Sant Gabriel, vaig estar de contenta!, encara que ja no era el que havia estat amb el seu home que ho tenia tot net i polit. Aquells anys hi van romandre molt feliços. Als 84 anys (prop de 85) na Marianna té bona salut i encara li agrada tenir ànsia dels ramells i collir fruita dins l'hort.

_____

adsintes@telefonica.net