Jordi Gutiérrez Jané07/03/10 0:00
TW
0

Això era quan era quan va arribar el dia en que Ada, una noia simpàtica, plena d'alegria i vitalitat, i, per damunt de tot, plena de bondat i amor que se li veia sols mirar-la als seus ulls, feia 10 anys. Aquest era un dia molt especial per a ella, pensava que passant a tenir ja dos nombres als seus anys, era una manera de deixar ben clar a tots que ja no era una filleta petita, com l'havien tractat fins llavors i com ella mateixa s'havia vist, ara ja era gran i que ja calia pensar i fer-se responsable com una al·lota que caminava cap a la seva llibertat. Ara, el que més por li feia de fer-se gran era si el seu pare i la seva mare, al veure-la també així, com noia gran, això faria que la deixessin un poc de costat i perdria la seguretat que li donava la seva presència. Ella sabia que sols era por, que li tenien tan d'amor que això segur no passaria, però a vegades, la por se'ns fica dins el cor. Ada no es deixava, no obstant, endur per la por i tenia molta il·lusió pels seus 10 anys. Realment era un canvi important, passar dels 9 als 10 anys!!

La festa d'aniversari no s'assemblava en res a la dels 9 anys. Ada s'adonava que tot era diferent, era molt conscient, cada cop més, que la vida era sobretot canvi i els canvis sempre estan plens de noves possibilitats. Ara, el canvi més gran que va notar va ser en els regals que amics i familiars li van fer. Ja no hi havia joguines de nena petita!!!

Bé, sí, hi va haver una que va ser ben curiosa i sorprenent, i Ada no podia recordar ni com havia arribat a la festa ni qui se l'havia regalada. Era una girafa de peluix, ben bonica, però li va semblar un regal ben infantil

Quan ja estava al llit, no es podia treure del cap la girafa. La tenia davant, a la prestatgeria amb altres joguines i tresors que anava acumulant. Ada observava com la girafa amb uns ulls que semblaven ben vius i ben encuriosits, se la mirava amb simpatia i fins i tot, a vegades li semblava que els veia moure's mirant tot el que l'envoltava. No va voler comentar res a la seva mare, segur que se la miraria estranyada i pensaria "La meva filla encara es una filleta petita, encara creu en la màgia.... una girafa de peluix que s'ho mira tot, quina tonteria!!". I és que els adults estan tan capficats en fer feina, moure papers amunt i avall, tenir obligacions i pagar deutes que se n'obliden ben prest que el més important de tot és el que no es pot veure ni tocar, l'amor, la màgia, el temps dedicat 100% a les persones estimades, la música, l'escalfor del sol, deixar volar la imaginació, la tebior de la pell amiga. Això sols ho saben els nens que encara creuen en la màgia i els adults que encara tenen dins seu ben viu el nen que han estat

Bé, seguim amb l'historia de l'Ada i la girafa, que arribem al punt més emocionant...

Diu qui ho sap, que, quan era ben fosc i Ada dormia profundament, una suau carícia la va despertar i es va trobar la cara de la girafa que acaronava la seva galta. Es va seure al llit mig espantada i una veu li deia dins el seu cap "Hola Ada, estigues ben tranquil·la, no et vull cap mal... sóc una girafa màgica, vinc de les sabanes de l'Àfrica Central, i si vols, et portaré a veure els llocs més màgics i espectaculars que et puguis imaginar. Avui et portaré a la sabana africana, allà on vaig néixer i viure fins que el bruixot d'una tribu jieng va convertir-me en aquest ninot de peluix màgic per tal que mostres a una filleta la necessitat que tenim els humans de conservar la natura que tots els essers vius compartim si volem sobreviure com espècie. Altres nits, si encara creus en mi i en la màgia, et portaré a altres indrets. Així, quan vulguis, podràs descriure aquests viatges i explicar-li a tothom que existeixen i que sols depèn d'ells el visitar-los i viure'ls si encara som capaços de tenir molta cura de no fer-los desaparèixer

Ada, ja sense por doncs notava dins el seu cor l'amor i la bonhomia que desprenia la girafa de peluix, va tancar els ulls, tal com aquesta li va dir, va treure tota la por del seu cor, va obrir la seva ment a la imaginació i va viure el viatge més sorprenent.... recorria mil i un espais viatjant per les amplies sabanes plenes d'acàcies on els voltors observaven l'horitzó a la recerca de carronya al costat de les àguiles majestuoses, altres animals que sols havia vist en circs i zoos i ara en plena llibertat, elefants al costat dels lleons, lleopards i guepards, milers de zebres i nyus, les altes girafes tan properes a la seva de peluix, gaseles i búfals en manades immenses, rinoceronts banyant-se als rius al costat dels cocodrils que descansaven a la vorera amb les boques ben obertes, els estruços corrent amb el cap ben alt a prop dels antílops de diferents colors i formes de la cornamenta. Fins i tot, va veure animals que no s'imaginava hi eren a les sabanes, com els porcs senglars, llebres, gallines i gall d'indi ben estranys, ases, i altres del que ni tenia coneixement, com els licaons, xacals, teixons, hienes, i como no, mil i una aus de tot tipus de colors, formes i mides. I què dir dels animalons més petits, impossible nombrar-los de tants que va veure
Realment, Ada va tornar del seu viatge tota meravellada de com pot arribar a ser de sorprenent i diversa la vida en aquest nostre món, sols cal saber respectar-la i tenir cura del seu habitatge

Abans de tancar els ulls i adormir-se de nou, o tal vegada, d'obrir-los i despertar-se del somni, va sentir com la girafa, al tornar a la prestatgeria de les joguines, s'acomiadava d'ella i li deia: "Qualsevol altre nit, et mostraré altres llocs tan meravellosos com la sabana. No deixis que res ni ningú et prengui la teva imaginació i la màgia que tots tenim dins, estimada Ada!!"

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o tal vegada, de les més boniques

P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un infant escull lliurement. Aquest conte està escrit especialment per a n'Ada, una noia propera als 10 anys que espero segueixi cultivant les seves qualitats d'escriptora.

––––––––––
gaudimambcontes@gmail.com