Dimarts vam compartir la protesta davant aquest intent del Govern del PSOE de retallar els drets socials i laborals, de posar en pràctica la política que voldria la dreta a Espanya. No ho poden fer. Si el PSOE vol la jubilació als 67 anys i vol incrementar el període de càlcul dels 15 als 25 anys, està en el seu dret. Que en les pròximes eleccions generals ho inclogui en el seu programa electoral i, si obtenen la majoria de vots per a poder-ho fer, que ho facin. Però ara no ho poden fer.
Seria un frau electoral. En la campanya electoral anterior no van dir res de retallar els drets laborals d'aquesta manera. A l'inrevés, crec recordar que hi havia aquella promesa dels 400 euros.
El govern afirma que el retall és necessari degut a que, dintre d'uns anys, la població serà més vella. Això és emprar falsament les estadístiques. Que hagi augmentat l'esperança de vida i que pugui augmentar en el futur no significa que totes les persones tinguem 4 ó 6 anys de vida més, és un canvi global, que es palès també en una disminució de la mortalitat infantil. Diu el Govern que l'increment de la despesa en pensions serà insostenible, però no té en compte el disponible en la Seguretat Social que no són pensions, o ho fa amb unes previsions demogràfiques a 20 anys que no són de cap manera científiques, no ho són les que van més enfora dels deu anys; i molt menys es pot relacionar matemàticament cotitzants i pensionistes.
Per exemple, un directiu d'un banc té una esperança de vida de 10 anys més que la persona encarregada de la neteja en l'oficina. Amb la reforma proposada pel govern, l'adesadora hauria de fer dos anys més de feina per a què l'executiu cobri deu anys la seva pensió. Naturalment, el més fàcil és fer pagar la culpa de la crisi als "alts sous" dels obrers, a l'increment de l'esperança de vida i la pretesa feblesa del sistema de cobertura de les pensions, als sous del funcionaris.
Naturalment, el més difícil és posar mà en els negocis de la gran banca, en la persecució del frau, en la sortida de capitals cap a paradisos fiscals, en la càrrega sobre les grans fortunes, en la racionalització del creixement i en una pedagogia d'una nova idea de la qualitat de vida, en el repartiment del temps de treball, etcètera, etcètera. Algunes coses no es poden fer en quatre anys i aquí vivim també el determinisme dels períodes electorals.
Què podem fer, sinó és sortir a dir que no estam d'acord? Podem esperar que altres ho facin per nosaltres, i ja veurem. El fatalisme mai no ha estat un bon aliat per a millorar.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.