Els al·lots per casa

Però, com? Escric això uns dies abans, escrits confitats que es poden llegir després de passar pel micro-ones. Ho escric quan encara no conec el programa de festes. No obstant, el podria recitar de memòria. El concert de l'Orquestra de Cambra, la jornada hípica, un concert jove i la presentació d'algun llibre. No crec que me'n dugui una sorpresa, si és així demà els escriuré per rectificar.

Em sembla que no ho faré, em fa la impressió que avui continuarà essent una festa administrativa, una festa artificial que vol celebrar quelcom que no existeix. Els primers anys, la diada no va ser ni festiva, era un dia de feina com un altre, i tot es reduïa als actes que feien els polítics d'americana i corbata i vestits de 200 euros. Després, davant el fracàs més absolut de la diada, es va determinar que el primer de març seria de festa gran, un dia sense escola i sense feina. La gent la segueix celebrant de la mateixa manera.

Avui, com ahir, els alts polítics del país es reuniran en actes protocolaris, repartiran distincions per distingir-se, pronunciaran discursos, es veuran, parlaran de la crisi institucional, se sentiran de la família. Jo no crec a aquells que diuen que els diputats, els consellers, els directors generals, els caps de premsa, els etcètera, en el seu món, no són capaços de veure allò que succeeix al carrer.

És clar que deuen veure la desafecció de la gent, és clar que deuen veure la consternació amb que la gent ha d'assumir que viu en la comunitat amb l'índex més alt de casos de corrupció, és clar que deuen veure amb veure que la gent no entén com la crisi econòmica no suposa un revulsiu per a construir una altra societat, és clar que deuen veure com formen part d'un roda que dóna voltes sobre ella mateixa, en aquesta màquina perfecta que destrueix tot allò que frega. Com podem fer festa?

La festa serà a les seus institucionals. Defora, la gent se sentirà desconcertada amb un dia d'al·lots per casa.