Camí de Cavalls

Al final, l'objectiu es va aconseguir a mitges: avui, el camí és un bé públic, però no per l'exercici del dret històric que reivindicàvem, sinó per expropiació de gairebé la meitat del recorregut, ja que l'altra meitat passa per zona de domini públic de Costes o havia estat adquirit pel Ministeri de Medi Ambient.

Deu anys després de l'aprovació de la Llei del Camí de Cavalls, encara hi falten alguns trams a fitar i posar en ús, però no estarem gaire setmanes a celebrar la finalització d'un procés massa llarg. En aquest procés s'han modificat alguns trams, amb acord amb la propietat i el vist i plau de la Coordinadora, la qual cosa és motiu de confiança.

No obstant, en els darrers mesos s'han produït algunes decisions o anuncis de decisions que fan que ens interroguem sobre el futur del camí. Aquestes van en la línia de convertir el Camí de Cavalls en un producte turístic: edició de guies en diversos idiomes i destinats al mercat turístic, promoció del camí com a producte turístic en les fires i mercats internacionals, creació de paquets en origen amb presència de l'oferta del Camí de Cavalls, estudi sobre la possibilitat que els llocs pròxims al Camí puguin convertir-se en "hotelets" rurals, i després en bars, restaurants, botigues de souvenirs. Fins i tot, així m'ho han contat, hi havia la intenció de crear un sistema electrònic de panells digitals informatius en el propi camí.

No hi ha dubte que l'ímpetu turistificador va a totes, i això que encara no s'ha acabat la fitació. Personalment crec que és una equivocació per part del Consell Insular, aquesta línia d'acció. No es tracta d'impedir que els visitants gaudeixin del camí, o, com ha dit algú barroerament, de fer que el camí sigui d'ús exclusiu dels menorquins.

El tipus de visitant que gaudirà del camí ja té els propis mitjans d'informació i la capacitat de decisió sense estímuls propagandístics. Es tracta de no posar el camí en l'espai del turisme de masses.

En primer lloc, perquè això obligaria a la desnaturalització del recorregut, en segon lloc, perquè una pressió humana excessiva causaria impacte sobre la natura, en tercer lloc, perquè els productes turístics són, a la llarga, ingovernables. Per això crec que abans de prendre decisions irreversibles, s'hauria de tenir en compte l'opinió de la gent i avaluar els resultats d'una política que, almenys a mi, em crea desassossec i inquietud.