El darrer dimarts

Als rebosts de les cases de Ciutadella ja deuen penjar les sobrassades. Són les sobrassades que esperen el caliu del darrer dimarts. Són costums ben instaurats en la ment col.lectiva del poble. L'essència del darrer dia de Carnaval, a Ciutadella, és aquest sortida comunitària al camp. Ho era fa cent anys i ho és ara. El camp ha canviat, durant el darrer segle, i és menys camp, però la idea de la sortida en grup és la mateixa. A Alaior, la celebració del darrer dimarts és un poc diferent. En realitat és un dia de festa de precepte destinada al descans després d'un dia tan dur com el d'ahir. No obstant, ja intentem nosaltres que el costum de sortir a menjar a fora arreli com a altres pobles de Menorca. A Alaior, a diferència d'altres pobles, el dia gran de les festes és el dilluns. Ja és estrany, però és així. A Maó també ho era, però això va ser abans de la guerra. A Ciutadella ho va ser durant molts d'anys. Al Casino Nou es feia el "ball de les tauletes" que era ocasió per anar de gala en una vetllada tranquil·la, per a gent major. Al Casino des Born era tot el contrari, allà celebràvem el "ball dels cascarros" amb la música del fandango i el bolero. A l'entrada del casino començava un camí amb bergants a cada banda, i qui volia entrar havia de passar davall una pluja de cop al cap. La recompensa és que després ell s'afegia a la bulla. Moltes vegades, la cosa acabava malament. Ara em sona com a prehistòria de la meva vida. Però, per tot arreu, llevat d'excepcions, el dilluns ha deixat de ser de festa. Per tot menys as Migjorn i a Alaior, on el poble surt al carrer per partida doble. Al fosquet surten els bujots autèntics, jovenots de qualsevol manera, que roden pels carrers i les places amb l'objectiu de "fer por" als transeünts. La gent major sol organitzar sopar en grup, després del qual se'n van a vestir de la peluda i, ja de gran nit, es tornen trobar al ball del poliesportiu. El ball acaba quan ja és de dia. Per això, a Alaior, el darrer dimarts es dia de festa. Més que de festa, el darrer dimarts és dia de dormir i de reposar dels excessos. Si hi tenien pensat anar avui, per a qualsevol motiu de feina, millor que ho deixin per demà. Aquells que no han sortit fins tard, celebren el darrer dimarts amb una sortida al camp, normalment a dinar. Després, el fosquet es crema en Bernat Figuerola a sa Plaça. A Maó, el mort és en Camestortes, que primer és vetllat a l'Ajuntament i, després, acomiadat a la Plaça Reial. Fins fa quinze anys, el dimarts maonès també era una gran celebració. Avui hi ha la intenció que recuperi aquell interès i faci sortir a la gent, però això, en el món d'avui, és cada cop més difícil.