Educar per a la igualtat

Per exemple, ara sembla que si no ets a internet no ets ningú: primer, ens hi hem de connectar per no quedar-nos despenjats; després, ens hem de relacionar en determinades xarxes socials de moda per no ser menys; a continuació, ens hem de descarregar aquell programa d'escoltar música per estar a l'última, i la llista anirà continuant. Tot plegat fa que les desigualtats siguin més visibles ara que mai. També les de sempre, les d'origen econòmic i social. Ara ens arriba amb més rapidesa i amb detall tota la informació que cal per saber la situació a qualsevol país o regió d'Àfrica.

Però més informació no ens fa automàticament més sensibles al tema. És ben cert que saber què passa al món i a casa nostra ens fa més forts davant de les injustícies, i aquest ha de ser un objectiu educatiu ineludible. Però cal anar més enllà.

El Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, amb el Fons Menorquí de Cooperació, acaben de publicar un llibre molt oportú. Educar per a la igualtat és un estudi sobre què senten, pensen i saben els nois i noies menorquins al voltant de les desigualtats al món i a casa nostra. Amb una mostra important i prou significativa, l'estudi acaba amb una conclusió esperançadora i que fa pensar: els al·lots i les al·lotes són prou crítics i no es deixen enganyar fàcilment, però tenen una informació escassa i, afegeixo, sovint fragmentada. Això vol dir que hem d'aprofitar aquest esperit crític i fins i tot rebel per ajudar a moblar adequadament les seves ments. Les capacitats hi són i la motivació també, però només els cal anar a les fonts adequades i organitzar bé la informació.També és interessant el doble criteri que els nois i noies apliquen a la percepció de les desigualtats: veuen la palla a l'ull del veí, però no la pròpia. Saben, amb més o menys precisió, què passa al món, però no saben o no són capaços de tancar el pla i mirar cap a casa per detectar que aquí també tenim desigualtats que cal combatre.

Que l'educació i l'escola no poden amb tot és ben clar. Però té més força de la que ens pensem. Per exemple, els nois i noies de l'estudi són capaços de detectar les dificultats de tenir un planeta i un entorn immediat malmès i maltractat. Com diu l'informe, si tants anys d'educació mediambiental ha contribuït a augmentar aquesta sensibilitat, i ha ajudat a modificar hàbits personals, el mateix ens podríem plantejar amb el que coneixem com a educació per al desenvolupament, per a la cooperació o per a la igualtat.

Com diuen a la presentació, la igualtat és un dels valors clau per conviure plegats en una societat que volem democràtica, oberta, plural i cohesionada. No volem perdre de vista, per suposat, el model econòmic que tenim i que tots i totes contribuïm a reforçar, d'una manera o d'una altra. Però si no podem canviar el model econòmic, almenys hauríem de mirar a no fer créixer les desigualtats, i sobretot a no crear-ne de noves.

De fet, el problema no és que hi hagi jerarquies a la societat. Sempre hi haurà els qui manaran més i els qui manaran menys, o els qui faran més cas de les normes i els qui obeiran menys, o els qui treballaran honestament per fer un món millor i els qui se'n desentendran.Per tant, la qüestió ha de ser com ajudem els infants perquè visquin en un món de desigualtats i perquè no contribueixin a augmentar-les. Per suposat, l'objectiu és reduir-les, però no li demanem a l'escola el que l'escola no ha creat. Les desigualtats de la societat s'han de resoldre a la societat. L'escola pot evitar que augmentin aquestes desigualtats, si més no portes endins, i sobretot pot fer veure als nois i noies que si contribueixen a fer-les créixer no estan millorant ni la seva vida ni dels altres. I aquest sí que és un objectiu de l'escola, fer persones felices.

"L'estudi "Educar per a la Igualtat" serà presentat a l'Ateneu de Maó aquest divendres dia 19 a les 20h.

Hi sou convidats!