Jo vull ser com en Zaca

Fa unes setmanes, en un quid pro quo d'humor, desenvolupava la brillant teoria segons la qual, a partir de l'heretat d'en Balada, el príncep Felipe podria arribar a ser caixer senyor de les molt estimades festes de Sant Joan de Ciutadella. Ningú no em va dir res.

Jo esperava alguna carta al director en defensa de la festa de Ciutadella, o algú disposat a seguir la broma, però res.

Uns dies després, l'amic Zaca fa una caricatura del tema i hi posa, als peus del cavall, un fragment d'aquella teoria tan eixelebrada.

Estic cansat de gent que em parla de l'ocurrència. Fins que en Zaca no li posà imatge era com si hagués estat un article clandestí, inexistent.

O, el que és pitjor, sense lectors. D'ençà que en Zaca hi ha posat cara i cos, l'acudit ha esdevingut popular.

Naturalment, el fet m'ha conduït a uns dies de cruels reflexions sobre la importància o no d'escriure a diari en aquest i altres periòdics.

Escrivim, els amateurs, perquè ens agrada, perquè tenim coses a dir i explicar, perquè creiem que l'opinió plural es fa entre tots, perquè volem influir -en certa manera- en l'opinió pública, perquè tenim un sentit de compromís i militància en defensa de determinats principis i idees. Ens creiem que la gent llig la nostra columna, que la llig i, alguns dies, fins i tot reacciona, a favor o en contra.

Ens pensem que algú obre el diari pensant i que dirà en... avui? Mentida, fals, entelèquies d'anar per casa.

Nosaltres només llegim allò que ens interessa, només llegim aquelles qüestions que poden posar la salsa del morbo a la vida rutinària, podem llegir els titulars de la premsa, fins i tot podem arribar a llegir i comprendre els subtitulars o els paràgrafs destacats pel tipògraf.

Fins aquí arribem. Quantes paraules i paraules gastem per a expressar una idea senzilla? S'imaginen un diari només fet de titulars (amb fotografies i il·lustracions, és clar)? Potser per això tenen èxit els diaris per internet.

El diari electrònic és tot imatge, no ens hem d'esforçar gaire per llegir, per a seguir el fil del redactor, per a contextualitzar els fets que es narren.

Per això vull ser com en Zaca, poder opinar únicament amb una imatge, poder crear imatges que queden gravades per sempre en el cervell de la gent.

Però ja m'ho va dir un dia el meu mestre de dibuix, el senyor Quim Carretero: Sr. Portella, usted sólo aprobará esta asignatura por cantidad, no por calidad.