El fracassat codi Antich

La solució adoptada per Francesc Antich divendres passat no és més que la demostració que el famós codi ètic que en un determinat moment es va vendre com el final de la crisi fou un invent inútil i inservible per frenar un cataclisme de primer ordre.

Varen ser molts els qualificatius que es van atribuir al codi, la gran majoria d'ells dolents.

I és que els acords presos no eren més que obvietats que perdien credibilitat quan part dels qui la firmaven ja no l'aplicaven.

El codi ètic fou una pèrdua de temps, una sortida per la porta de darrera que no tancava la crisi, sinó que simplement l'ajornava unes setmanes. Francesc Antich no aconseguí amb aquell document retirar l'ombra de dubte que pesava sobre els seus governants, bàsicament sobre els d'Unió Mallorquina.

A més, quan Miquel Nadal incomplí reiteradament el pacte, i Unió Mallorquina no fou capaç de fer-lo complir, es demostrà que el que nasqué com a paper banyat moria en aquell moment. I tal dit tal fet.

Per fi Antich ha donat el cop sobre la taula que demanava bona part de la ciutadania. Naturalment, s'ha de veure com evoluciona la cosa. Als polítics els queda poc temps per recuperar els ciutadans.