Margalida Comas Camps

I és un senyor llibre, de gairebé 800 pàgines, compilat per María Ángeles Delgado Martínez, és un llibre coral, fet per molts autors que treballen en els diferents aspectes que la vida i obra de na Margalida ens pot oferir.

L'edició ha estat a càrrec de la Conselleria d'Innovació, Interior i Justícia. Tot d'una no sabia perquè, després he vist que l'edició forma part d'una col·lecció sobre La ciència a les Illes Balears.

De fet, es pot pensar amb la filla de Gabriel Comas com a científica, ben igual que s'hi pot pensar com a pedagoga.

Per això estaria bé que la distribució del volum (i sembla que m'abrigui abans de ploure) ultrapassi els àmbits institucionals, que es promocioni també en el món de l'educació i entre el públic en general.

Naturalment, serà un objectiu compartit que la presentació a Menorca es pugui fer a Alaior.

Ha coincidit l'arribada d'aquest llibre a l'Ajuntament amb el dia que la comissió municipal informava positivament una proposta d'Esquerra de Menorca per a dedicar un carrer d'Alaior a Margalida Comas, el carrer que ara és prolongació irregular del carrer Migjorn i que dóna a tota una façana de l'escola nova.

Així, el nom de la pedagoga serà el del carrer de l'escola.

És una iniciativa més per incorporar la persona a la relació de les figures model que tota comunitat local té.

A Alaior ja teníem dalt un pilar alterós al seu germà, en Joan Comas, i dalt un pilar una mica més baixet al seu pare, en Gabriel Comas (enguany l'haurem d'elevar un poc més ja que es compliran els cent anys de la creació de la primera escola graduada de Menorca, que va tenir lloc a Alaior mercès a la seva insistència i entusiasme).

A vegades he pensat perquè en Joan Comas sí i na Margalida Comas no? I crec que, en part, és perquè en Joan va fer, al final dels seus dies, una promesa pública de menorquinisme i de recuperació d'Alaior com a punt de partida.

No ho dic només pel seu legat, que és important, sinó per la continuada demostració de simpatia i amor pel poble on havia nascut.

I crec que, en tot açò, hi va tenir molt a veure Joan Hernández Mora, ja que va ser l'Il·lustre maonès que el va portar de la mà, a través de les seves cartes, un altre cop a cas, va ser el que va insistir perquè l'Ajuntament el declarés Fill Il·lustre.

En canvi, el retorn de Margalida va ser més a la seva llar mallorquina.

Ara, amb aquestes iniciatives, el llibre que els recoman avui n'és una de principal, tindrem una bona ocasió per ampliar la nòmina de personatges que ha donat la nostra illa al món, que ens fan sentir-nos també universals.