Silenci, que fa mal de cap

Seguint una de les meves sèries televisives preferides, he après aquests dies que Llei i Justícia no són necessàriament sinònims. Fins i tot jo gosaria dir que Llei i Ètica a vegades tampoc no van de la mà. M'explic. Maria Antònia Munar, la presidenta del Parlament balear, va anar divendres als jutjats. Havia de donar explicacions per un dels casos que sacsegen la vida política d'aquestes illes des de fa temps. Quan arriba el torn de les preguntes, Munar decideix callar. Diu que ella ha de contestar a un altre tribunal, i que allà, com diria un famós polític, no toca. I es queda tan ampla.
La Llei ho permet, però l'ètica política no. El cas que s'investiga intenta descobrir si es van malbaratar doblers públics, euros sortits de les butxaques de vostè, estimat lector, i de les meves. Els càrrecs públics, suposats servidors del poble, no haurien de tenir problemes en donar explicacions, sigui al Jutjat de la Via Alemanya, al Superior o al de la Sumatra. Els ciutadans tenim dret a saber, és més, tenim la necessitat de saber. Callar davant d'un jutge no és precisament la millor manera de transmetre als ciutadans confiança. Què hem de pensar d'algú que ni contesta quan l'acusen de certes conductes? Naturalment, Munar i totes les persones són innocents, fins que es demostri el contrari, però el seu silenci fa mal a la democràcia.