Idò mira quina gran victòria!

Així és que jo no tenia res per escriure, però ahir vespre me va telefonar el pesat d'en J.R., el magnat especulador d'Orlando, Estats Units d'Amèrica, amb el quan ja saben que m'uneix una sorprenent amistat.

Me va telefonar, com sempre a l'hora que ell pren el primer bourbon, que deu ser molt de matí, però traduït al nostro horari, vol dir que me crida a les 3 de la matinada. I per acabar-ho de matar, des que s'ha fet obamista, és més impertinent que mai.

- Ja m'ha arribat, que ara fan protestar les vaques i que les passegen a les fosques per les carreteres! -me va envelar quan vaig despenjar el telèfon-. Ben fet! Jo al meu ranxo, quan va devallar el preu de la carn, les vaig pintar de vermell i les vaig amollar pels carrers d'Orlando.

- Només falta que doni idees, vostè -li vaig replicar, més ofès per l'hora que per la iniciativa.

- Bonu, ara no ho faria -va respondre amb un cert rubor-, perquè com ja sap m'he fet de n'Obama.... Allò era més estil Bush. Però no es pot negar que passen una mala temporada, vostès.

- I ho podem agrair al seu Bush i a la merda bancària que van escampar per tot el món -li vaig tornar a replicar, cansat de la seva ironia.

- Més beneits vostès que van picar l'ham! -va respondre en J.R. mentre per la renou vaig entendre que s'havia empassat tot el bourbon d'un glop-. Però no se n'oblidi -va continuar- del seu negoci de la construcció, que me sembla que els ha fet més mal que les nostres finances...

- Un a un -vaig haver de reconèixer-. I la veritat és que la crisi s'escampa amb una rapidesa que fa fredat... I potser als Estats Units veuen la sortida, però aquí, ara hem descobert, qui ho havia de dir, que no som competitius.

- Sí. Ho tenen fotut vostès -va sentenciar ell mentre vaig sentir que se n'abocava un altre, de bourbon-. Fan poca feina i malament, i cobren i gasten massa. Volen viure com a rics, com si fossin jo, i estan més pelats que el cul d'una mona...

- Tampoc no és qüestió d'ofendre -vaig replicar mentre se me rasgaba el corasón-, que hi ha gent que fa molta feina i que ha fet un gran esforç per posar-se al dia i poder competir.

- Si, però el seus polítics no han parat de fer hontes davant el món, quan encara viuen de les subvencions de la Unió Europea -va respondre en J.R., que es veu que tenia xerrera.

- Una mica graneus si que ho han estat -vaig haver de reconèixer-, que encara no tenien bigoti i ja volien ensenyar els altres a afaitar-se.

- Però si jo visqués a casa seva encara estaria més espantat per l'espectacle que donen ara -va continuar en J.R.-, que sembla que la darrera cosa que els preocupa es la crisi.

- Però si cada dia en rallen! -vaig replicar sincerament convençut.

- Així és -va respondre ell-, en parlen, però fan un guirigall. I en canvi seran capaços de posar-se d'acord per governar junts al País del Bacallà.

- És un sacrifici que fan, els dos partits grossos, que estan disposats a anar units per poder expulsar del govern els nacionalistes -vaig replicar jo que veig la tele.

- Idò mira quina gran victòria! -va respondre sarcàstic en J.R.- Si tan disposats estan a fer sacrificis i anar junts, més valdria que els fessin per sortir de la crisi.