S'Hort Nou i el "Conde de Cifuentes"

Pels efectes que aquí interessen, un cós és un lloc on es fan ses corregudes (d'homos, d'animals, de vehicles) per obtenir un premi. En castellà se li diu "coso". Cós deriva de córrer. Altres derivats de córrer són cors i corsari.

Cors és sa 'cursa marítima d'una armada'. Una definició, potser més acurada, diu que cors és una campanya que fa una nau mercant amb patent del seu Govern contra les naus enemigues. Els corsaris són els homos que comanden o tripulen els vaixells armats en cors. A últims del segle XVIII, Maó era un niu de corsaris, segons ens explica Mossèn Guillermo Pons a la seva "Historia de Menorca":

"También se vieron involucrados los habitantes de Menorca en otras empresas menos dignas, bien que generalmente aceptadas como lícitas en caso de guerra declarada. Tal es el armar sus naves en corso para hacer presas en los barcos de las naciones enemigas. Esto levó a los menorquines, en tiempo del gobernar Murray, a artillar sus barcos mercantes y atacar a los franceses y españoles, de tal modo que el puerto de Mahón se convirtió en un nido de los que en España llamaban "piratas mahoneses", si bien hay que reconocer que muchos de los corsarios que se amparaban en este puerto y tenían en él su base de operaciones no eran menorquines sino gibraltareños o italianos con bandera inglesa". I encara afegeix, en nota a part: "Según Riudavets, el número de corsarios armados en Mahón y Ciudadela llegó a 55 con 535 piezas de artillería y una tripulación de unos tres mil hombres".

Passem ara a s'Hort Nou. Segons descripció localitzada en una publicació des nostre Ajuntament ('La ciutat de Maó i el seu terme, 2001) s'Hort Nou és un "jartí construït a finals del segle XVIII, a la vorera de la mar. El passeig tenia arbres, massissos de flors i un palauet central per a les autoritats. Per atreure el públic, s'hi organitzaven festes, concerts i jocs, entre els quals destaca el del capellet, cucanya marítima inaugurada l'any 1795, que encara se celebra el dia de Sant Pere".

En efecte. Si acudim a s'Hort Nou veurem com el tal palauet és una casetona al bell mig del passeig, on, a sa façana, hi trobarem una placa amb sa següent inscripció:

"Joanni D'Silva
Comiti de Cifuentes
Balearium Praefecto
Minoricensium fautori
quod viam montasam in planam converti
et
portus littora fonti et arboribus ornavi
omnium ordinum commodis et voluptati
prospexerit
populus magonis
a mortis gratique animi monumentum posuit
anno MDCCXXXV".

Sa traducció en castellà podria ser aquesta: "Juan de Silva, Conde de Cifuentes, Gobernador de las Baleares, defensor de los menorquines, que convirtió los caminos montañosos en planicies, y embelleció la ribera del puerto con fuentes y arboledas y procuró todo orden de comodidades y diversiones. El pueblo de Mahón coloca este monumento mortuorio en agradecimiento. Año 1785".

Joanni d'Silva no era altre que "don Juan de Silva y Pacheco, Conde de Cifuentes y poseedor de otros títulos y dignidades". D. Fernando Martí Camps, Prevere, a la seva "Historia de Menorca" diu:

"Don Juan de Silva y Pacheco fue el más amante de Menorca entre los gobernadores que en ella se han sucedido; estuvo siempre dispuesto a beneficiar a los menorquines... Este afecto se explica fácilmente si es verdad -como se asegura- que había contraído matrimonio secreto en Mahón con Juana Eymar Pons, mahonesa hija de un comerciantes francés".

A la "Historia de Menorca" de Guillermo Pons, que ja hem citat abans, l'autor, referint-se al 'Conde de Cifuentes' diu:

"Debido a su interés por Menorca y al ascendiente de que gozaba en la Corte, pudieron llevarse a cabo provechosas obras públicas, como la construcción del Arsenal, y se retiraron algunas órdenes emanadas del gobierno referente a quintas, a las que los menorquines se mostraban muy reacios, pues por antiguos privilegios medievales, estaban exentos de todo servicio militar fuera de la isla.

Al conde de Cifuentes se debe el característico paseo de la Alameda, que los mahoneses denominaron "s'hort nou"...

Avui matí, dia 7 de març de 2009, en un dia molt ventós, quan he anat a s'Hort Nou per veure què deia aquella placa instal·lada a sa casetona, he aprofitat per passejar pels seus jardins. També he estat observant alguns detalls d'aquell edifici; només del seu exterior, és clar. Per uns instants he volgut imaginar-me com devien ser ses estades del nostre 'Conde' i del seu sèquit, ara fa més de dos-cents anys. M'hauria agradat veure'ls, pujats a sa terraceta que hi fa, guaitant, damunt ses aigües des port, en l'esplendor d'aquella època. Sa imaginació, però, no dóna per tant.

Glòria i honor, a tan insigne personatge!