Pobresa, la bombolla financera i la crisi mundial d'aliments

El problema és tràgicament simple: el blat d'indi, l'arròs i el blat, que són precisament l'aliment bàsic diari de centenars de milions de persones a l'Àfrica, Àsia i Iberoamèrica, han duplicat els seus preus en el darrer any, de manera que aquella franja de 1.400 milions de persones que segons els organismes internacionals sobreviuen amb manco de 1,25 dòlars diaris, ara tenen moltes més dificultats per a atendre les seves necessitats bàsiques alimentàries. I, segons aquests mateixos organismes, hi ha més 2.000 milions de persones immediatament amenaçades.

Ho sap tot això la población mundial? Ho saben els governs? I els defensors del drets humans I del dret a la vida? És noticia de primera plana en els mitjans de comunicació?

Les notícies diàries de la realitat que ens arriben són els alts i baixos de la borsa, les megafusions de grans corporacions i bancs del món per evitar les fallides i no caure, els "paracaigudes" d'or dels alts executius que fins ara dirigien el planeta i l'ajuda multi-bilionària dels governs i els bancs centrals al sistema financer dels principals països occidentals, inclosos els "fons compensatoris", responsables de "l'enginyeria financera de casino" mundial i la seva bombolla de derivats.

Per suposat que el sistema de crèdits i la liquiditat monetària han de ser preservats com a part fonamental de tota economia; però el que està passat al darrera de tot això és una altra cosa, del tot immoral, injusta i irracional:

A la cimera d'alt nivell de la FAO de juny de 2008, 50 caps d'estat i de govern es van comprometre a reduir la fam a la meitat per l'any 2015, objectius en què es van reafirmar els països participants a la Reunió d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària que es va celebrar el gener de 2009 a Madrid, on els països membres van indicar, entre d'altres coses, la necessitat d'emprendre mesures a curt, mig i llarg termini, però sense concretar-ne cap. Tanmateix, segons el director General de la FAO, Jacques Diouf, en el seu missatge del dia mundial de l'alimentació el passat 16 d'octubre, només s'han aconseguit un 10% dels 22.000 milions de dòlars que es requereixen per a establir un programa de seguretat alimentària en els països més pobres, no sols per a ajudes d'emergència en casos de malnutrició greu sinó també per a la duplicació de la producció existent i la promoció de l'agricultura familiar. Compareu aquestes xifres amb els 700.000 milions de dòlars atorgats pel govern americà a les corporacions financeres privades o les aportacions dels principals països europeus, els governs dels quals oferiren xifres que sumen el doble de les americanes, per tal d'apuntalar els bancs i les grans corporacions financeres privades. I per a complir el compromís de reduir la fam en el món tot sol s'han aconseguit 2.000 milions! A més el nombre d'afectats per la fam ha augmentat en 75 milions i actualment sumen 923 milions de persones, més de 960, segons es va dir a la reunió de Madrid.

El més greu és que la fam actual es perfectament evitable. Segons la FAO, el món te la capacitat de produir aliments per a tota la població, però els pobres no tenen la capacitat monetària d'accedir als mercats globalitzats. A més, molts governs han estat forçats per l'FMI i el Banc Mundial a abandonar les seves polítiques de sobirania alimentària i de protecció de sectors agrícoles, en nom del lliure comerç global.

D'altra banda, d'acord al seguiment que en fa la FAO, les principals causes de la crisi actual són la "cartelització" (10 grans càrtels d'aliments controlen el 80% del comerç mundial), l'especulació borsària de derivats financers basats en els preus de certs aliments, i la bombolla dels biocombustibles, que han desplaçat part de la producció agrícola (sobretot blat de moro, cereals, sucre i oli) a la indústria del bioetanol i biodièssel, pels quals a més a més es reben subvencions oficials. Segons dades de l'ONU, la quantitat de blat dindi necessària per a omplir de biocombustible el dipòsit d'un vehicle familiar pot alimentar una persona durant un any.

L'informe final del Relator Especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l'Alimentació, Jean Ziegler, presentat a l'Assemblea General de 2007, recomana una sèrie de mesures, la urgència de les quals s'accentua amb la recessió que està provocant l'esfondrament financer. Aquestes mesures són: a) La prohibició total de cremar el menjar per tal de fabricar biocombustible o, almanco, una moratòria de cinc anys mentre es troba una alternativa que no afecti l'alimentació; b) retirar de la borsa la fixació de preus dels aliments bàsics, i instaurar un sistema en el que el país productor negociï directament amb el país consumidor per tal d'excloure el guany especulatiu; i c) que les institucions internacionals concedeixin als països més pobres prioritat absoluta en les inversions en agricultura alimentària, familiar i de subsistència.

I quelcom més: s'ha de considerar els que fugen de les zones de fam cap als països rics, no com immigrants il·legals sinó com "refugiats de la fam", que els amenaça mortalment a ells i a les seves famílies, tant o més que una persecució política.

El dret a no passar fam és un dels drets humans reconeguts internacionalment des de fa 60 anys. Només una societat indigna pot permetre que aquest genocidi silenciós segueixi succeint.