Sabaters des Migjorn Gran (3)

ES BANYER
Na Paca, la filla de Joan Riudavets -el dels 114 anys-, conserva nombrosos objectes i aparells de la dedicació de son pare al calçat, com una màquina de cosir, una ulletera de posar els ullets metàl·lics pels cordons, un estirapeu de fusta, formes, ferros, planxes, botons de pasta, sivelles o una sabatilla molt elegant que a dintre té la "permita" que s'hi posava perquè no es deformés, és semblant a la forma però té un jugament com una frontissa a la part del taló. Un patrimoni etnològic i documental que no s'hauria de perdre.

Per temps treballaven dins l'entrada i el primer pis de ca seva, a més van comprar l'hort des Banyer, on el obrers anaven a fer feina dins la caseta encara existent, i al que s'accedeix pel Carreró veí que el delimita. Un banyer antigament era un lloc on prendre banys -generalment de mar- amb una major discreció, com els Banyers de Pedra del port de Maó, però en aquest cas es desconeix l'arrel del nom.

En Pepe des Casino, nebot del centenari i que també ha estat sabater, recorda que quan era un al·lot de 6 o 7 anys dins l'entrada de la farmàcia el conco en Joan feia de tallador de pell i el conco en Perico de tallador de sola. Son pare, Bep Pons Pons, treballava a la banqueta darrera la finestra des Banyer. Ara en Pepe té 88 anys, per tant esteim parlant d'un fets de fa uns vuitanta.

Es Banyer va tenir dues èpoques diferents, a la primera s'hi feia feina pels Riudavets, a la postguerra els sabaters de banqueta treballaven per fabricants d'Alaior.

JOSEP RIUDAVETS MERCADAL
Més conegut com a Pepe, és el fill petit de Pere Riudavets Moll -que muntà el primer taller de calçat des Migjorn- i la seva segona dona. Va néixer el 10 gener 2008 i és el tercer germà que sobrepassa el centenari. Des de l'any 1964 viu a Palma, després d'una llarga trajectòria laboral entre es Migjorn, Alaior i la Ciutat de Mallorca sempre dedicat a la sabata, de la que n'ha estat un magnífic artesà.
Als 102 anys es troba en unes condicions físiques molt acceptables. He tingut l'ocasió de desplaçar-me fins el seu domicili mallorquí i aprofitar la seva valuosa experiència per conèixer la particular història familiar i dels sabaters en general amb la col·laboració dels seus fills Pere, Toni i Pepe, que no han perdut la seva relació amb es Migjorn i amb Menorca, de fet tornen sovint i són uns puntals de la Casa de Menorca a Mallorca.

ES MIGJORN
Josep Riudavets obrí els ulls dins una família dedicada al calçat, tant per son pare com pels dos germans majors, que tenien 19 i 18 anys més que ell. Recorda que en sortir d'escola anava a fer feina a l'Hort des Pou que tenien al barranc de s'Engolidor. D'al·lot li van donar a cosir una sabata i va demostrar bona aptitud, als 16 anys encara en va fer feina un parell en el calçat que enviaven a l'Havana. Pesaven les caixes que havien d'embarcar dins l'entrada i van haver de posar una doble biga de reforç.

Abans de la guerra un sabater de banqueta cobrava 7'50 pessetes per un parell senzill i 8 per un de més bo. En aquell temps en Nicolau des Tit traginava les caixes de llenya amb anses de corda plenes de sabates amb un carro i un matxo. Més endavant les durien amb el cotxe de línia. El seu fill Toni recorda que a Alaior a les 5 del capvespre amb un carret d'empènyer duien una caixa grossa amb material cap el cotxe que anava as Migjorn, els matins tornava amb altres parells de sabates acabades.

A la postguerra, es Migjorn tenia la mà d'obra dividida entre pagesos i sabaters, que estaven més ben pagats que els missatges o jornalers. De fet hi havia joves del camp de 20 o 22 anys que aprenien a fer de sabater amb l'aspiració d'ascendir socialment.

ALAIOR
A final dels quaranta i primeria dels cinquanta, un bon grapat de sabaters des Migjorn van fer el salt cap a les fàbriques d'Alaior, on eren força apreciats. Molts tenien criatures i veien més possibilitats de tenir feina continuada, ja que quan la cosa anava malament a Alaior els primers a quedar sense feina eren els sabaters des Migjorn.

Entre aquests hi va haver Pepe Riudavets, Jaume Camps, Sebastià Camps o Joan Subirats "sa Maquineta", de qui parlarem més endavant. Quan arribà la mecanització del calçat molts sabaters de banqueta no van voler entrar a les fàbriques i van preferir quedar al seu poble incorporant-se a la construcció i turisme incipients.

El primer a mudar-se a Alaior va ser Pepe Riudavets, l'any 1948. Fins llavors treballava al taller de Cas Aliats des Migjorn, la mateixa empresa que l'agafà d'encarregat a la fàbrica matriu dedicada a la sabata d'home. Quan hi entrà estava ben pagat, guanyava 300 pessetes cada setmana. De fet alguns empresaris del calçat no eren de l'ofici, per açò agafaven un bon tallador i un bon encarregat, ja que si un d'aquests els fallava anaven perduts.

Com els des Migjorn, Cas Aliats també tenia sabaters que treballaven per ells a Ciutadella, i més en concret Dalt es Penyals, per can Pons Menéndez, i cada quinze dies en Pepe hi anava a donar instruccions d'un ofici que dominava com pocs. Explica que la sabata d'home ha de tocar la sola i tota la superfície del taló al mateix nivell, cosa que alguns sabaters no tenien en compte. També n'hi ha que al costat fan clots o bonys, defectes que els bons sabaters saben corregir.

Els seus fills no van continuar l'ofici, només en Pere i en Toni van entrar a Cas Aliats, al mateix temps que estudiaven. En Toni feia d'esvirador i tothom es pensava que seguiria però ho va deixar als 22 anys, estava sense assegurar. Va treure oposicions a telègrafs i es mudà a Palma, després estudià enginyeria.

PALMA
L'any 1964 Josep Riudavets i la seva dona Magdalena també es van traslladar a Palma, on s'havien establert el seus fills. Llavors na Magdalena va oferir a Francesc Cardona "en Queca" -fill d'un fabricant maonès- instal·lat al carrer Colom de Palma, i més comerciant que sabater, la possibilitat d'agafar en Pepe, que era un bon mestre. Aquest li va dir "a noltros no mos han d'ensenyar res", però així i tot n'hi donà a fer un parell a la prova i en Cardona no n'havia vist cap com els que feien gent com en Pepe i altres sabaters d'Alaior i es Migjorn.

Amb el temps agafà altres sabaters menorquins, de Maó i de Ciutadella, per les de dona, atraient una bona clientela. En Pepe va fer sabates per la senyora de Joan March "en Verga" que tenia els peus molt malament, anava a comprar sabates de luxe a París i duia el model que ell reproduïa a mida. També els mostrà com fer una escala de patrons per diferents nombres de sabata, més grans i més petits, a partir d'un model.

Amb en Cardona van ser tan amics que eren com de família, quan hi arribà li faltaven uns deu anys per jubilar-se, però en total n'hi va fer feina 18, ja que després de jubilat no el deixà marxar. A més, els seus antics clients per Nadal encara se'n recorden d'en Pepe Riudavets.
-----
adsintes@telefonica.net