Rodoreda o l'ambició literària

Així, per parlar-nos de l'escriptora més universal de les lletres catalanes, tenim el privilegi de comptar, a la nostra illa, amb la presència de Mercè Ibarz. Narradora reconeguda, assagista i periodista, Ibarz ha destacat per la seva faceta com a biògrafa de Mercè Rodoreda, sobre qui ha publicat tres llibres, l'últim dels quals és Rodoreda. Exili i desig (2008), una novel·la-assaig que traça un retrat precís de la complexa figura de l'escriptora. Amb un estil àgil però, a la vegada, profund, Ibarz repassa la vida i l'obra de Mercè Rodoreda a partir de dos eixos imprescindibles: l'històric -que travessa la història del segle XX- i el personal -la d'una ambició literària que serà el motor de la seva existència-.

La guerra, l'exili, d'una banda, i l'ambició, el desig, de l'altra, seran, doncs, els fils a partir dels quals Mercè Ibarz s'endinsarà dins la figura d'una escriptora, d'una dona, certament especial. Un exili i una vida que tindran sempre un referent, tant personal com literari, importantíssim per a ella: la figura de Joan Prat / Armand Obiols. Diu Ibarz: "Amb el desig, amb l'amor dels cossos, va ser possible viure l'exili com a temps actiu i no només com a derrota, temps aturat.
Quan l'amor dels cossos va afluixar o es va esvanir, va quedar el desig d'escriure". I, en aquest desig d'escriure, el suport sempre incondicional que Rodoreda trobà en Obiols serà fonamental a l'hora de bastir la seva impressionant obra literària.

La relació Rodoreda-Obiols és dibuixada amb gran precisió i encert per Mercè Ibarz a les pàgines del seu llibre. La figura d'aquest intel·lectual de primer ordre, que va mantenir, per exemple, una estreta relació, a l'exili, amb Julio Cortázar, i a qui la seva autoexigència, segurament, li va impedir de deixar obra escrita, esdevé el perfecte contrapunt de l'escriptora. Ell és qui l'anima, l'aconsella, li esperona l'ambició literària. Un home del qual, com diu la pròpia Ibarz, "hauríem de saber més", tot i que, avui, sens dubte, és gràcies a ella i a la seva exhaustiva recerca d'informació que podem començar a valorar la importància que tingué en la vida i l'obra de Rodoreda. Madame Prat, com es feia dir ella a Ginebra.

Així doncs, a través de la trajectòria personal i literària d'una escriptora imprescindible, d'aquesta "Rodoreda: la dona que sabia massa"", el títol que Mercè Ibarz ha posat a la seva xerrada, podrem retre homenatge, no només a la dona de lletres, sinó també a la Dona en majúscula. A la dona valenta, que sempre tenia la paraula "revolució" als llavis. A la dona que va saber viure els seus amors amb absoluta llibertat i independència. A la dona ambiciosa. A la dona que va veure com la seva vida privada era jutjada amb gran duresa. A la dona les obres de la qual, avui fonamentals, eren ignorades, de forma incomprensible, en diferents premis literaris A la dona que va haver de patir un temps esquifit i dramàtic que, tanmateix, la va ajudar a fer-se forta. I, amb ella, de retop, retrem homenatge a tantes dones a qui una guerra i una postguerra van capgirar l'existència.

És per a mi un honor i un plaer que, aquest any, el PSM-EN dediqui l'acte d'homenatge del Dia de la Dona a la figura de Mercè Rodoreda. I que sigui, justament, Mercè Ibarz la persona que ens la re-descobresqui aquesta nit. Perquè, després de llegir la seva darrera biografia sobre Rodoreda, no tenc cap dubte que, avui vespre, a les 20.30 h, a l'Ateneu de Maó, amb el títol "Rodoreda, la dona que sabia massa", Mercè Ibarz ens farà gaudir del plaer del coneixement. De l'aventura de saber encara més d'una escriptora que "és una part indissoluble de la literatura contemporània i de les seves fonts primordials, no només de la catalana". Una obra sempre lligada a la seva vida. Als seus temors, als seus desitjos. Una obra ambiciosa. L'obra d'una dona que deia, amb un mig somriure al rostre: "Cal viure perillosament".
Us hi esperam!