Sabaters des Migjorn Gran (2)

PERÍODE DE 1921 A 1926
Paca Riudavets, filla de Joan Riudavets que va viure 114 anys, a més de confiar-me els seus records i els de son pare, també m'ha permès accedir a una interessant col·lecció de materials i documentació formada per etiquetes de l'exportació a l'Havana, comandes, factures i un "copiador de cartes" escrites per son pare que aporta detallada informació sobre l'activitat industrial i comercial que l'empresa familiar va mantenir entre 1921 i 1926.

Els primers impresos figuren a nom de Pere Riudavets, pare de Joan, encara que també n'hi ha amb la capçalera marcada damunt amb un segell de "Juan Riudavets Hermanos", nom comercial que més envant apareix imprès. De fet el 1925 a una carta enviada a un client de Cuba demana que enviïn els xecs a nom de Joan Riudavets i no de Pere Riudavets.

EXPORTACIÓ A CUBA
La seva producció era principalment de sabatilles de diferents tipus i sandàlies, encara que també exportà botines i sabates, fossin fabricades pels germans o per altres sabaters. El seu mercat preferent és el de Cuba, on fins i tot tenen un representant d'origen maonès, Joan Truyol. També solen vendre en menor mesura a Barcelona i rodalies, on els representa J. Massagué, i a Madrid, on compten amb Escolástico Sánchez.

Per a qualsevol producció industrial és bàsic estar al dia de les últimes tendències. Podem constatar la renovació de la subscripció 1922-23 a la revista "Gaceta de Cueros y Calzado" de Madrid amb la tramesa d'un gir postal de 15 pessetes. Quant a entitats bancàries criden l'atenció el Banc de Ferreries, a través del qual gira una lletra a Barcelona el 16 d'octubre de 1923, i la recepció d'un xec del Banc Comercial de Cuba.

L'empresa dels Riudavets rep diferents ofertes de possibles representats seus. Una arriba de Linares (Jaén) per cobrir Andalusia, Extremadura i el Marroc, una altra s'ofereix per a les Canàries. A les respostes en Joan demostra poc interès ja que tenen bons clients a Madrid i Barcelona i una molt important casa a Cuba que serveixen de fa anys i per a la que fabriquen en major quantitat.

CRISI I DESCONCERT
Assabentat pel diari "La Voz de Menorca" que es celebrarà una fira de mostres a l'Havana, el 25 gener de 1924 escriu a Joan T. Vidal, cònsol de Cuba a Maó, per demanar informació ja que hi està interessat. Però un parell de mesos després exposa a Truyol que, havent deixat sense efecte diferents comandes d'Espanya per confiar en les de l'Havana, ara es troba amb molt poc què fer.

El 1925 la crisi d'exportacions a Cuba ja és evident. El seu principal client a l'illa "Giménez y González" ha entrat en un perllongat silenci i li reclamen l'import de les factures pendents. Pel setembre i sota els auspicis de Francesc Terrés, de Maó, li giren una lletra de 7.328'55 pessetes, una petita fortuna a l'època, que espera no sigui protestada.

En successives cartes veim que la crisi i el deute no es resolen. A l'octubre del mateix any, davant el seu representant i "Demetrio Cardona y Cía." de l'Havana es comprometen a pagar 1.500 pessetes mensuals.

Pel febrer de 1926 encara envia alguna caixa de botines, però les 3.120 pessetes que "Giménez y González" diuen haver enviat, no s'han rebut al cap de 2 mesos, intenten guanyar temps, com les dues vegades que van enviar un duplicat en lloc del xec original. Riudavets escriu a Joan Truyol: Patim llarga i penosa crisis, esteim desconcertats en absolut, sense saber a què atenir-nos amb la manca de feina i diners. Exposa que, si malgrat la situació crítica d'aquell país, pogués aconseguir alguna comanda mirarien de satisfer-la.

A l'estiu del mateix any queda clar que el seu principal client a l'Havana incompleix l'acord de pagar 1.500 pessetes mensuals. Li retiren uns quants parells de calçat sense vendre, però davant els seus tripijocs escriu en mal transatlàntic m'embarc Sr. Truyol! Afirma que els seus germans estan entestats a que vagi a l'Havana amb un d'ells ja que els negocis van tan malament.

CERCANT SORTIDES
Degut la situació de Cuba, on escassegen les comandes, pensa dedicar atenció preferent al mercat espanyol. El juliol de 1925 envia el seu germà Pere Riudavets a Madrid "en el tren ràpid" amb el seu mostrari, però torna als pocs dies amb impressions poc satisfactòries.

Entretant diu al seu representant que pot oferir descomptes del 5% i explorar la possibilitat d'arribar a un acord amb un magatzemista que els faciliti models, talls, pells, etc. i ells li fabricarien el calçat. Poc temps després, en Joan li comunica que, degut a la pressió constant dels seus germans, ha fabricat dues mostres de calçat de senyora, que envia.

Entre agost i setembre de 1925 i davant la perllongada crisi que pateix la indústria del calçat en general i aquesta casa en particular Joan Riudavets ofereix la possibilitat a tres fabricants de Ciutadella, Josep T. Canet, Josep Torrent i Jaume Pons, de fabricar a preus inferiors a altres manufactures de l'illa.

L'any 1926 la situació crítica no té marxa enrere pel taller, la de Cuba és irreversible i les sabatilles tenen poca sortida al mercat espanyol, per açò, en resposta a un client de Barcelona diu que ha deixat de fabricar sabatilles fa bastant de temps i només en serveix al Sr. Ramon Biset, de la mateixa ciutat perquè són sempre de la mateixa classe i per ser un bon client. Afirma que ara només fa calçat d'home, encara que no sabem si era produït al seu taller.

Mentrestant reclamen petits deutes als seus clients, paguen com poden els seus proveïdors i fins i tot envien al seu representant a Madrid una peça de formatge de 2,350 kg. i 2 sobrassades de 0,525 fetes de casa, com a mostra, per veure si tindrien sortida al mercat en vista de l'enfonsament del calçat.

FINAL D'ETAPA
Pere Riudavets va morir l'any 1927, data que gairebé coincideix amb el final de les cartes i factures de Cuba i la península i boni segur de la mateixa empresa familiar. D'altra banda la crisi particular dels Riudavets és comú a tot el calçat menorquí, afectat per la pèrdua del mercat cubà, en bona part degut a una Reial Ordre espanyola de 1919, coneguda com a "decret Cañal" que grava les exportacions de calçat, i que seria confirmat el 1921 després d'una breu suspensió per al fabricants menorquins.

El fill major d'en Pere, Llorenç tenia prop de 40 anys i era un bon sabater de banqueta, el seu germà petit Josep en tenia una vintena i seguiria les passes del germà gran treballant com a sabater per a una fàbrica d'Alaior.

Per la seva part Joan Riudavets tenia 38 anys i continuà treballant, amb l'ajuda de la seva dona, a la casa paterna del carrer Major on arranjava o feia sabates per encàrrec i també venia productes per a la seva confecció a la banqueta, com cerol, betum o cordons. Mes endavant va vendre espardenyes catalanes, sabates de goma i altre calçat. El va tenir fins a finals dels 50, per bé que els darrers anys va compartir l'entrada amb el despatx de farmàcia depenent des Mercadal que va obrir la seva filla Paca i mantenir durant 40 anys.
-----
adsintes@telefonica.net