Sabaters des Migjorn Gran (1)

TRADICIÓ DEL CALÇAT
La manufactura del calçat a Menorca s'inicia el segle XIX però, com en tants altres oficis, enfonsa les seves arrels en el calçat fabricat de manera artesana.

Els primers industrials van sorgir a la segona meitat del segle XIX. S'han de destacar els ciutadellencs Jeroni Cabrisses i Pere Cortès, però l'activitat productiva s'estengué a altres empreses d'aquesta població, així com de Maó i Alaior, i van tenir com a mercat preferent el de Cuba, acaparant la meitat de l'exportació espanyola a la colònia. Es va patir una greu crisi amb la independència de l'illa, el 1898, una posterior recuperació i la pèrdua definitiva d'aquest mercat dins el segon decenni del segle XX. Posteriorment inicià un redreçament cap a altres mercats i, amb el temps, conegué la mecanització parcial de la producció. Encara que fins ben entrats els anys 60 continuà tenint un importància vital l'habilitat manual dels sabaters.

Es Migjorn ha donat un gran nombre de sabaters al llarg d'unes quantes generacions. Molts d'ells van atènyer una qualitat manifesta per l'emulació dels millors mestres, a la recerca de la perfecció feta sabata, que inevitablement havia de comportar certes enveges o gelosies en el seu àmbit reduït.

La majoria van treballar al seu poble, però per a diferents fabricants de fora, fet que ha provocat que sovint aquesta important activitat hagi passat desapercebuda per destacats estudis del sector, ja que quedava encoberta darrere les estadístiques de la fàbriques de les que n'era subsidiària. La referència bibliogràfica més antiga és de damunt 1875, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, al "Die Balearen" referit a Menorca, fa constar la presència as Migjorn d'uns sabaters que treballen per fabricants de Maó o de Ciutadella.

ELS RIUDAVETS
A l'etapa més primerenca de producció ben segur que no es tractava de la fina sabata de banqueta, van començar per la pantonfla i la sabatilla. La pantonfla era de roba a la part superior, es cosia de davall "com un jus-solat sense vira" i es girava, de manera que no es veia el cosit, que quedava dintre tapat per una plantilla. Entre els refinats sabaters de banqueta el mot "pantonfler" era un poc despectiu.

Els primers sabaters migjorners de què tenim notícia són els Riudavets, dels que prendrem com a referència temporal a un home ben conegut i estimat arreu de Menorca: Joan Riudavets Moll que va viure 114 anys, entre 1889 i 2004.

Primer ens remuntam a l'avi seu. Llorenç Riudavets Pons (1833-1918) era carter des Migjorn i va tenir fills bessons. Quan aquests tenien 8 o 10 anys els envià a cercar la correspondència as Mercadal, a peu. En trobar que era hora d'haver arribat as Mercadal, recollir la correspondència i partir, va amollar el ca que arribà on eren, els va veure i tornà as Migjorn mostrant que els havia trobats. Després reféu el camí i vingué amb els bessons. Cada dia feien aquest recorregut. Més envant hi anaren qualcant amb ase.

A la revista Llum Nova des Migjorn, el capellà Antoni Moll, natural d'aquesta població, el 1912 escriu una carta des de Fort de l'Eau (Alger) en què recorda que damunt 1862 ni tan sol hi havia mestre d'escola que dissipés ses tenebres de la ignorància i a ell i alguns altres els ensenyà les primeres lletres el sabater mestre Llorenç Riudavets entorn a la seva banqueta. Conclusió: l'avi de Joan Riudavets, a més de carter i "mestre", ja era sabater.

PERE RIUDAVETS MOLL
Un dels seus fills bessons, Pere Riudavets Moll (1860-1927), muntà el primer taller de fabricació de calçat des Migjorn, amb cinc o sis homes, fruit de l'experiència paterna i dels vents favorables a l'exportació de calçat menorquí a Cuba.

El taller era a la casa familiar del carrer Major i la producció de sabatilles, sandàlies i botines, encara que finalment també exportà sabates, gràcies a la seva visió de futur, ja que volgué que els fills dominessin bé l'ofici, envià en Joan a aprendre a tallar a Maó, mentre que en Llorenç i en Pepe van destacar com a sabaters de banqueta.

Pere Riudavets Moll es casà dues vegades degut a la mort de la primera esposa i va tenir nou fills. Fills de Pere i Caterina Moll: Llorenç (1888-1967) i Joan (1889-2004), 114 anys. Fills de Pere i Caterina Mercadal: Joana (1893-1976); Jaume (1895-1915), mort d'apendicitis; Caterina (1897-1898); Caterina (1898-1994), 96 anys; Pere (1900-2006), prop de 106; Francesca (1902-1904) i Josep (1907) que dia 10 de gener va complir els 102 anys.

Es dóna un cas clar de longevitat. Si exceptuam les morts prematures per malalties avui superades, els altres ha viscut bastants anys i tres d'ells han superat amb escreix el centenari. S'ha fet un estudi genètic que no han trobat el gen de la longevitat, però sí que presenten una densitat òssia per damunt de la mitjana.

JOAN RIUDAVETS
Fill segon d'en Pere i la seva primera dona, Joan Riudavets Moll va ser batle pedani des Migjorn de 1931 a 1936 i després de viure 114 anys va esser considerat en el seu moment l'home més vell del món.

També va ser el principal estaló de l'empresa muntada per son pare, fins la seva desaparició deguda a una de les cícliques crisis del calçat. De fet els van estafar una gran quantitat de caixes de sabates. En Joan sempre va dur l'espina clavada, n'estava prou maleit que els darrers anys encara li revenia açò que mos van robar, segons recorda na Paca de sa Farmàcia, la filla que en va tenir ànsia fins el darrer moment.

El seu germà més gran (Llorenç) i el més petit (Josep) van esdevenir dos magnífics sabaters. Abans de la guerra van treballar a Alaior, a la fàbrica de Cas Aliats, passat el conflicte en Llorenç faria d'encarregat al taller que en Juanico tenia as Migjorn, mentre que en Josep seria nomenat encarregat de la fàbrica dels Aliats a Alaior.

LES PUNYADES
Alguns sabaters van destacar a l'esport de les punyades. En Joan, que era gros i elegant, va ser un dels practicants, i ho va tenir fàcil ja que son pare era el mestre, es diu que després d'en Gabino Sales era qui en sabia més de tots. Un home demanà a en Pere si n'hi ensenyaria, ell li va dir que sí però a canvi d'ensenyar el seu fill major a tocar la guiterra. Els sabaters de Can Riudavets s'entrenaven al pati des Banyer, on treballaven. Als seus 102 anys, Pepe Riudavets recorda algun combat a una sala des Migjorn i a Ferreries. En Patatu, un pescador des Fornells, va ser un contrincant dels sabaters boxejadors.

_____

adsintes@telefonica.net