Bonita Llinaritx

Producte d'encreuar sang americana, la del pare, i sang francesa, la de la mare, "Bonita Llinaritx" ha esdevingut una trotadora amb les característiques més preuades: el reprise de la sang americana i la fortalesa de la sang francesa. Dos ingredients que, un cop junts, posaren molt difícil les coses als seus rivals.
Així, amb aquestes característiques, l'euga s'adaptà, com el guant ho fa a la mà, a la nostre pista de poc més de 3/8 de milla i es feu inexpugnable durant molts d'anys. En el decurs de la seva vida esportiva superà molts rivals, magnífics contrincants, tant nacionals com importats, que gaudien de prestigi a d'altres pistes i havien sumat molts guanys. Però, quan arribaven aquí, a la petita pista maonesa, ja ho podien provar de totes les maneres possibles, topaven contra un mur. Era com picar sobre ferro fred.

Durant els gairebé tres anys que vaig gaudir fent la crònica setmanal, retent comptes als lectors del "Menorca" sobre l'activitat de la Societat Hípica, vaig ressaltar en infinitat d'ocasions les qualitats d'aquesta bístia trotadora.

Per fer-ne un tast vos recordaré una part de la crònica del 21 de gener de 2001. Es tracta de la final del Matx de Sant Antoni. Venia a dir així:
"Finalment, a la quinta carrera es produí l'apoteosi: es va batre el rècord absolut de les Illes Balears sobre la distància de 2.550 metres en sortida llançada, amb un registre de 1'19'20. 'Bonita Llinaritx' de la mà d'en Santi Olives exhibí les seves facultats i demostrà, una vegada més, que sota pressió respon molt millor.

La carrera es desenvolupà a una velocitat frenètica; lluità els primers tres-cents metres amb 'Dauberval', qui aconseguí el cap i corda. No es conformà la nacional i forçà el ritme cardíac fins arrabassar-li el cordó, a uns quatre-cents metres de la sortida. Amb el control de la cursa en mans de l'euga des Mercadal, l'estol de cabriols s'agrupà. 'Dorachón', que havia quedat en el grup perseguidor, sortí per l'exterior i avançà fins situar-se-li al damunt. No van abaixar la guàrdia cap dels dos capdavanters i a falta de cinc-cents metres, amb dos mil metres a sobre les seves cames, 'Bonita Llinaritx' féu el darrer i definitiu devessall d'energia, allunyant-se en solitari cap a la línia de meta. 'Dorachón' entrà en segona posició i 'T Zumbón' recuperant terreny entrà, sols a una dècima, en la tercera posició. 'Duc de Rieutort' completà el quartet".

Curses amb un final com aquest n'hi ha un fotimer, però recordo una carrera en especial. Una cursa que ha restat en la memòria col·lectiva del municipal. La cursa es programà per a cavalls nacionals la Diada de l'any 2003. Menorca gaudia en aquells moments d'un cobejat ramellet de cavalls de primera classe. Quatre cavalls de Maó, un des Mercadal i un de Ciutadella. Aquella fantàstica carrera, convida a recordar la nòmina, per ordre de sortida!: "Físic d'Ogenia", "T. Zumbón", "Ghost di Monmes", "Faràs SB", "Ernaqueur" i "Bonita Llinaritx". Vos imagineu! Unes circumstàncies insòlites a la història del municipal, perquè si difícil, molt difícil, és reunir cavalls de tant alt nivell nascuts a Menorca, més ho és que poguessin competir junts. Recordo que llevat dels dos més vells, "T Zumbón" i "Bonita Llinaritx", la resta triomfava d'allò més a la pista palmesana. Fins i tot, per menar "Ernaqueur" es desplaçà al municipal un menador professional francès. Aquesta carrera era el non plus ultra.

L'expectació fou màxima entre el públic, la tensió es podia mastegar. Els cavalls s'estibaren, com es posen les mercaderies a les naus, a tocar a tocar, rera el cotxe de sortida. En donar-se el sus, "Bonita Llinaritx" es col·locà al capdavant i com un adalil proposà el full de ruta a seguir. El públic no xistava, aquesta part era plausible. Se li encollà de seguida "Ernaquer" i, sense donar-li un alè, la punxí fins que acabà l'oli, desistint desencisat. Després, agafà el relleu "Faràs SB". El dubte planava sobre els afeccionats, podria aguantar la segona escomesa l'euga des Mercadal? El públic contemplava la facècia absorts en la lluita de titans. En arribar la darrera volta la campana repicà sense parar, fou com un metrònom que ens posà la pell de gallina. La desmuntada de "Faràs SB" va desbloquejar el camí cap a la victòria, i en Santi foragità tots els seus neguits en veure la recta d'arribada sense entrebancs. L'euga que entrena en Pepe no s'arronsà, guanyà i així esmicolà totes les esperances i els estratagemes dels seus adversaris.

Si la memòria no em falla, tots aquests grans cavalls van tenir una segona oportunitat per rescabalar-se la Diada de 2004. L'únic canvi fou que no competí "Faràs SB" i el seu lloc l'ocupà "Hilia du Morvan". Uns quants ho van intentar, però, tanmateix, tan sols una remenava les cireres. El resultat fou el mateix: "Bonita Llinaritx" s'endugué la cursa.

A part de les carreres especials, les més importants, en què els cavalls surten tots alhora, aquesta egua ha corregut setmana rera setmana donant molts metres d'avantatge als seus contrincants. Sobretot al principi de la seva carrera esportiva era habitual que sortís, fins i tot, amb cent metres de desavantatge. Avui en dia, sigui per la igualtat entre les cavalcadures, sigui per la cura que en tenen els propietaris dels seus cavalls, de procurar no deixar-los corre amb aquestes diferències de metratge tan grans, aquest tipus de carrera ha desaparegut de les programacions. Aquesta euga ha transitat pels viaranys més ardits del proletariat de la pista de competició. S'ha guanyat les garrofes cada cap de setmana amb la suo de la seva excel·lent musculatura.

Les característiques de "Bonita Llinaritx" em recorden un cavall de galop que s'anomenava "Seabiscuit". Aquest cavall triomfà als Estats Units a la dècada dels anys trenta. Fou un cavall relativament petit, lleig i malgarbat, però amb un cor d'acer i una voluntat portentosa. Quan li van proposar al seu propietari córrer contra el gran rival d'aleshores, en "War Admiral", a la pista de Belmont Park, el seu propietari s'hi resistí. Belmont Park tenia una corda d'una milla, quan la majoria d'hipòdroms en tenien mil, de metres. A "Seabiscuit" li anaven millor les pistes petites perquè no perdia velocitat dins els revolts, i per tant, quants més n'hi hagués millor. En "War Admiral" mai no va guanyar en "Seabiscuit". Aquest els va batre a tots dins el seu feu, doctorant-los en resignació.
Amb "Bonita Llinaritx" es tanca la llista de grans cavalls nascuts i criats a la nostre terra que han desenvolupat la seva carrera esportiva exclusivament a Menorca. Una euga que ha fet de frontissa entre la manera de fer tradicional i la modernitat.

Dins l'època d'opulència que vivim, malgrat la crisis econòmica actual, els cavalls de les generacions següents, com per exemple: "Ernaqueur", "Físic d'Ogenia", "Faràs SB", "Gala Hannover", "Ghost di Monmes", "Lluna Plena", etc., ja han provat sort als hipòdroms mallorquins, tan en voga avui en dia, en les diferents proves que s'han anat consolidant. Malgrat fer-se'n un lloc dins l'elit balear, alguns no han estat cavalls assidus a la nostra pista, han passat per mans professionals, han tingut una carrera esportiva curta o no s'han mantingut dins la carrera estel·lar, circumstàncies que els dóna una connotació diferent al tàndem amateur Santi-Bonita Llinaritx. Avui en dia és habitual veure inscrits cavalls menorquins a les curses mallorquines, hi hagi o no premis especials.

"Bonita Llinaritx" ha servit d'estímul i de força aglutinadora per l'afecció del municipal. Una egua que ens ha fet xalar, tremolar, somniar, escarrufar. L'hem admirada durant més d'una dècada. Desitjar a la família Olives que tinguin sort, que l'euga de carreres, ara ja de cria, no sigui baciva i pugui entrar en zel i l'aturi un bon cavall de llavor. Som molts els que voldríem veure córrer sobre la terra batuda un producte de la seva sang.

Felicitats i enhorabona per saber-la retirar a temps, corrent fins la darrera cursa a la categoria estel·lar, l'euga s'ho havia guanyat a pols.