El torero rockero

Josep Portella Coll
Dimecres passat, el Ple del Congrés dels Diputats va viure una tarda de gala. En poques ocasions, els diputats i les diputades tenen l'oportunitat d'assistir a un espectacle tan ben fet. Mariano F. Bermejo era la diana en les crítiques del Partit Popular, que en demanaven el cap com un trofeu de caça. Lluny d'acovardir-se, el ministre caçador va envalentir-se i plantà cara com un rocker amb gran amor propi. L'escaramussa va acabar amb un ministre estel·lar. Els seus companys diputats i diputades corejaven a pulmó ple: Torero, torero! Ja solen passar aquestes coses en les reunions tribals. Ahir, cinc dies després, quan encara se sentien els cors dels representants del poble sobirà, Mariano F. Bermejo va presentar la dimissió. Minuts després, un dirigent del PSOE entès en aquestes coses, López Aguilar, deia, referint-se a la dimissió: ahora, la pelota está en el tejado del Partido Popular. Quan surt això de la pilota dalt el terrat en qualsevol argumentació començ a tremolar: quina altura dialèctica! Ja saben el perquè: el Partit Popular porta una temporada que no aixeca el cap, amb casos de corrupció arreu... per Madrid, per les Canàries, per Balears, per València, per Galícia... tot un mapa. El jutge Garzón té la proa posada per destapar-ho, abans de passar el cas a instàncies superiors ja que comencen a sortir persones aforades. En aquestes, l'episodi de la sortida de caça a Jaén, on el jutge Garzón i el ministre Bermejo es van trobar, diuen que casualment. Aquest estrany encontre cinegètic ha servit al Partit Popular per intentar posar ombres de dubtes sobre el cas de la pròpia corrupció, i presentar-ho com una persecució política, una confabulació contra el PP on hi estarien implicats el poder judicial, la maquinària del govern i el poder de la premsa. La posterior informació, segons la qual el ministre de justícia caçava sense llicència, feia que Bermejo fos mereixedor d'entrar a la galeria de personatges del gran Berlanga. Tanmateix, la dimissió no ha estat per açò. La dimissió ha estat pel seu paper en l'actual crisis entre una part important del poder judicial i l'executiu, una crisi que ha donat peu a la primera vaga de jutges de la història. De tot el succés n'haurà quedat l'anècdota. ¿Quants diputats i diputades del PSOE aniran demà a la porta del despatx del ministre per cantar-li el torero, torero, mentre se'n va amb els trastos cap a un altre destí? Són coses de la vida.