La SGAE i la Justícia

Josep Portella Coll
¿Per què l'organitzador d'un concert, d'una revetlla, d'un acte amb música ha de pagar un cànon a la Societat General d'Autors d'Espanya per la realització del concert si la música que s'interpreta no és d'autors representats per aquesta entitat? ¿Per què un establiment ha de pagar el cànon a la SGAE per la totalitat de la música que es reprodueix al seu comerç si només una petita part d'aquesta correspon a autors representats per la SGAE? Mai no ho he entès. La SGAE no ha estat obligada a demostrar mai que representava els autors les cançons dels quals s'interpretaven, per ells mateixos o per grups que els versionen. Per això, s'emprava el concepte de legitimació col·lectiva, aquell que suposa que aquesta entitat representa la immensa majoria d'autors. La SGAE cobra a pesar que no sigui el legítim representant dels drets en la seva totalitat. En els últims anys, amb la proliferació d'autors que llancen la seva música per internet, ha fet més popular la llicència denominada copyleft (en contraposició a la copyright), que estableix, entre altres supòsits, la lliure distribució o reproducció dels temes. Recentment, un jutjat de Madrid ha sentenciat a favor d'un bar musical, en el sentit que el propietari només està obligat a abonar a la SGAE per emetre la música dels socis d'aquesta entitat, i no per la totalitat de la música emesa. Va ser la mateixa Societat General que va posar una demanda contra el bar musical el juliol de 2007. Al final, la Societat General només va poder certificar que 14 dels 81 autors la música dels quals s'havia emès a Espiral Pop eren socis de la seva entitat o dels organismes que representava. La sentència és pionera i podria ser l'inici del final d'una manera poc justa de funcionar. Estaria bé que alguna institució, com el Consell Insular de Menorca, treballés la qüestió a fons per veure fins quin punt és un camí a seguir. Segurament, la poderosa maquinària jurídica de la SGAE apel·larà. La sentència els podria fer molt de mal al seu actual estatus de cobrar per tot sense haver de demostrar la propietat dels drets. No són pocs els autors que, voluntàriament, volen que les seves cançons siguin de circulació lliure, o d'altres que senzillament canten les seves cançons sense enregistrar-les, sense entrar-les en el circuit dels drets. ¿Per què la SGAE ha de cobrar en nom d'uns autors que mai no veuran un euro en drets, ja que no estan associats a una entitat que diu que vetlla pels seus interessos?