De vots de l'art

Josep Portella Coll
Finalment, després d'un llarg procés de participació, Alaior ja ha elegit, d'entre les sis finalistes, la proposta d'escultura monumental que més ha agradat.
L'elecció s'ha fet per un sistema mixt. Per una banda, un Jurat de persones expertes i representatives, per altra, el vot popular. La presència del vot popular ha estat el component més original de tot el cas. Desconec si, a Menorca, s'han donat abans casos semblants a l'hora d'elegir una obra artística monumental. Per a nosaltres sí, per a nosaltres era una primera experiència. Des de l'Ajuntament hem posat esment perquè les condicions de vot fossin les millors: totes les obres presentades en igualtat, totes les obres amb una memòria explicativa que acompanyava a la maqueta, una mesa de votació que ha estat regida per representants dels diferents grups polítics municipals. Al final, després de 23 hores d'urna oberta, han votat un total de 377 persones. Crec que hem d'estar molt contents d'aquesta participació. No es tractava de votar res que canviés la vida de ningú, per tant, el nombre de persones que voluntàriament han volgut fer saber la seva opinió, la seva simpatia per una o altra proposta, recompensa els esforços que haguem pogut fer. A més, el vot popular ha modificat l'ordre que va votar el Jurat abans i ha decidit que la guanyadora fos la que sortia en segon lloc. Per raons de la feina, he hagut de passar algunes hores a la taula de votacions. La taula és un bon lloc d'observació. El primer que vull dir és que m'ha impressionat l'interès de les persones que venien a votar. La majoria de gent es llegia fil per randa les explicacions dels artistes a l'hora de defensar la seva obra; algunes persones han vingut dues i tres vegades abans de decidir el vot, moltes n'hi ha hagut que han fet comentaris ben interessants sobre els projectes escultòrics exposats. També n'hi ha hagut que votaven a primer cop d'ull, a partir de la primera sensació després de veure les sis finalistes. Independentment del nombre de vots, durant aquesta setmana passada, l'elecció de l'escultura ha motivat un debat ben viu en el carrer. Al final, el resultat ha estat la suma de tot. Segur que, en el futur, podrem repetir-lo amb noves iniciatives. La veritat és que no ha estat una "escultura de la discòrdia", com escrivia una periodista, sinó que ha estat una experiència molt positiva, un exemple de participació. Ara, quan ha acabat la primera fase del procés, és hora d'agrair la feina feta pels 23 artistes que es presentaren al concurs, als membres del jurat que van aportar els seus coneixements, als membres de la taula de votació i a les persones que van participar en l'elecció definitiva.