Ca n'Oliver des de fora

Visitar l'edifici em desperta, cada vegada que ho he fet, des de fa molts anys, noves emocions. L'arquitectura urbana de Maó es simple i moderna, molt més regular que a l'antiga vila de Ciutadella, amb el "trast" com a mida repetitiva, però amb pocs exemples rellevants, un dels quals és Ca n'Oliver. Així la bona composició de les sales nobles amb l'escala doble que hi dóna accés, com les referències clàssiques a les escenes de les teles pintades que decoren i enriqueixen els sostres de les sales, demostren la sensibilitat del senyor Llorenç Oliver i Morillo, promotor de l'edifici, i també dels artistes que hi van participar, Giuseppe Patania i Stefano Cotardi, de Palerm. Alguns recursos decoratius com la cura en regularitzar les falses escaires, fent un tester de mur en corba al cantell de façana del costat d'Anuncivay, o el refinament del pintat en tons marmolats a les portes de fusta, que ara s'ha eliminat en comptes de restaurar-lo, donen la mesura d'un projecte intel·ligent i elegant, una bona contribució al patrimoni històric heretada d'un comerciant maonès que, curiosament, només va poder-hi viure durant 6 anys.

La contribució al manteniment de l'edifici durant l'etapa de propietat pública amb un centre de treball és també una iniciativa intel·ligent, que genera feina a càrrec de l'Administració i redueix els costos de la intervenció. Aquest sistema de treball té una certa tradició, i un dels exemples coneguts es va desenvolupar a la catedral de Lleó sota la direcció de l'actual Secretari Tècnic del Ministerio de Vivienda, ja fa molts anys. La continuació dels treballs probablement exigirà un nivell de professionalitat adequat a la finor de la feina de restauració, que fins ara ha encarat bàsicament fer que l'edifici funcioni. A Ca n'Oliver l'entorn del monument requereix una nova imatge que recuperi l'antiga, prioritzar l'accés als vianants i fer que l'edifici formi part del centre, millorant el carrer. Pel que fa a l'interior, la convocatòria d'un concurs de projectes, amb la garantia de transparència que dóna el sistema de contractació, ha estat una bona iniciativa. Cal felicitar l'Ajuntament per triar el camí del concurs, amb un jurat prou complert (5 membres designats per l'Ajuntament, 3 pel Consell, 2 pel Ministeri i un de lliure designació) i que ha tingut un resultat afalagador, a on la meitat dels premiats, inclòs el guanyador, són equips de Maó.

La voluntat del meu equip va ésser de concórrer a aquesta convocatòria, tant pel coneixement de l'edifici des de fa temps com per la continuada pràctica de la restauració: Bastió de Sa Font, el Socors, el Museu de Menorca, la catedral de Mallorca, el Principal de Guàrdia, i la petita aportació al Revetllí de la princesa Amèlia, que ens impulsava a concórrer. A la premsa es parlà, en relació al concurs de ca n'Oliver, d'un treball que no acompleix les bases legals. El treball del nostre equip és el penalitzat i oblidat simplement per arribar cinc minuts tard al termini de presentació. En parlem ara, una vegada acabat el compromís d'anonimat. L'amarga experiència amb aquells/és que no veuen més enllà de l'aplicació mecànica de la norma sense benefici per a ningú, ni tan sols per l'equitat que uns minuts no alteraven ni per a l'Administració que deixa de rebre un treball, ni cap respecte pel treball fet, ens deixà a fora. Una vegada resolt el concurs, ningú no pot impedir de retre amb aquest escrit l'homenatge que mereixen el prohom que va construir l'edifici, els que l'han mantingut i les Administracions que han convocat el concurs.

El sentit públic del concurs requereix, per arrodonir la feina, que s'exposin els treballs concursants, com a testimoni de l'estima que la ciutat de Maó té al projecte endegat i a l'edifici, i en consideració a l'esforç dels organitzadors i dels concursants. Crec que exposar al públic els projectes concursants és imprescindible i sembla que així està previst. Només un insignificant però trist incident em farà assistir a la mostra des de fora, com deia al títol de l'escrit i vull agrair, a més de l'esforç de l'organització de la convocatòria, el bon treball que en el nostre equip van realitzar Virgínia Pallarés, arquitecte, liderant el projecte, Alejandro Martínez (Ballano&Parra, Proyectos para exposiciones), amb una imaginativa proposta d'exposició, i els altres col·laboradors que apreciem de debò, na Rosa Fabregat, artista, i en Javier Vicente, gestor cultural, i l'equip del despatx, treballant de valent amb la voluntat no reeixida de fer costat als altres concursants.