TW
0

Diego Petrus Tejedor
La primera pàgina de "es Diari" ens va sorprendre -encara que no tant-, el passat dia 3 de desembre amb un contundent titular: "Los expertos descartan el desdoblamiento de la general". No calia llegir la pàgina sencera, el titular ho deia tot.

Davant d'aquesta afirmació, no vas poder fer de menys que plantejar-te la pregunta corresponent. Experts, en què? En economia evidentment no. En previsió de futur, encara menys. En resoldre els problemes endèmics de circulació de la carretera general, crec que tampoc. Ara, possiblement, la nostra Administració insular es gastarà una milionada perquè uns tècnics, que no sofreixen les carències de la nostra via principal, arribin a conclusions que tots els usuaris ja sabem i continuarem amb els problemes de sempre. Sobretot en el tram Ferreries-Ciutadella, on no hi ha alternativa possible en cas d'accident i bloqueig de la única via existent.

Açò no vol dir que posi en dubte la professionalitat dels experts als quals s'ha encomanat aquest estudi i els que puguin venir a continuació. Les seves conclusions avui son imprescindibles, encara que sigui -qualque vagada-, per saber el que no s'ha de fer. Una decisió política ben presa és aquella que convé a la majoria de ciutadans, malgrat aquests no sempre ho saben entendre.

Jo també me deman. ¿Es que el col·lectiu de transportistes professionals, conductors d'autobusos, taxis, transport de mercaderies, usuaris habituals de la carretera, qui sofreixen diàriament les seves deficiències i reclamen dos carrils per banda, no són experts en el tema ni pinten res en aquest afer? Crec que amb massa freqüència -i ens ho hauríem de fer mirar-, obsessionats per la idea de protegir Menorca ens oblidam de protegir els propis menorquins.

El passat mes de novembre, vaig tenir ocasió de participar en un viatge col·lectiu per Extremadura, organitzat per una prestigiosa agència de viatges menorquina. Viatge eminentment cultural per la riquesa de monuments visitats. El recinte emmurallat de la ciutat de Cáceres, el monestir de Yuste, les ciutats de Trujillo, Guadalupe, Plasencia, Mérida, amb el seu teatre romà. Catedrals, palaus, una quantitat ingent d'edificis d'arquitectura mudèjar i medieval, testimonis d'un passat històric impressionant. Però no és la meva intenció realitzar la crònica del viatge, encara que la riquesa patrimonial d'aquesta terra be ho mereix.

Del que sí vull parlar perquè ens va sorprendre a tots -i tornam al tema que ens ocupa-, va ser la magnífica xarxa de carreteres de que disposa avui la Comunitat Autònoma extremenya.

La comunicació per carretera entre els seus pobles importants, es realitza, quasi bé, per autovies de dos carrils per banda i resulta còmoda i segura en extrem. I crida l'atenció que en un territori, extens, és cert, però amb una manca total de industria i un camp infra explotat -excepte la vall del Jerte, amb milers de cirerers-, disposin d'una xarxa viaria de primer ordre quan la carència de circulació és absoluta. Es el que deia un dels passatgers del grup: aquí tenen unes carreteres excel·lents i no tenen circulació, en canvi a Menorca tenim circulació i no tenim carretera. Es evident que, en el cas d'Extremadura, l'estudi dels experts -si és que es va produir- va quedar en segon lloc davant d'una decisió política coratjosa.

Però, es clar, no és aquesta la única carència de les nostres illes. Aquí tampoc no hem tingut mai com a president insular o de la comunitat autònoma, a un personatge del carisma d'un Rodriguez Ibarra com a Extremadura, especialista en treure doblers de Madrid (part dels quals són nostres i de la resta de l'estat).

Si a la nostra illa, qualcú no s'hagués mogut -al seu temps- en defensa del futur de Menorca, possiblement, el transit de passatgers per via aèria es continuaria fent avui a través del vell aeroport de la carretera de Sant Lluís.

Per tot açò i tantes altres coses, la veritat és que no ens hem d'estranyar que l'oferta en condicions més atractives i còmodes de qualsevol destí turístic emergent, ens delmi la nostra clientela.